Després d’estudiar-les durant més de 20 anys, la biòloga evolutiva Elizabeth Tibbetts, de la Universitat de Michigan (Estats Units) ha demostrat que les vespes papereres (Polistes fuscatus), tot i els seus petits cervells, tenen una capacitat d’aprendre, recordar i fer distincions socials entre increïble i que, a més, comprenen els conceptes abstractes d”igual’ i ‘diferent’.
Els resultats d’anys d’estudis
Se sabia que aquests himenòpters distingeixen entre individus de la seva espècie gràcies a les marques de la cara i són més agressius amb les que no coneixen. A través dels seus estudis, han provat que les vespes papereres tenen memòries molt llargues i que basen les seves accions en el que recorden d’interaccions anteriors amb altres vespes. Tibbetts i el seu equip han demostrat, fins i tot, que són capaces d’inferència transitiva, un comportament que s’assembla al raonament lògic.
Una capacitat increïbles
Ara, tal com expliquen en un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’, han aconseguit proves que les vespes papereres fins i tot poden formar conceptes abstractes i transferir el que aprenen a través de la vista a un altre sentit, l’olfacte. La prova la van fer amb els més bàsics: els d’igualtat i diferència.
Primer, les vespes van ser entrenades per distingir entre parelles d’estímuls visuals o olfactius –colors, fotografies, olors…–. Una parella s’associava a una descàrrega elèctrica i l’altra no. Després, se’ls va exposar a nous estímuls que eren iguals o diferents que els anteriors i van provar si les vespes podien evitar la descàrrega seleccionant el correcte. Segons els investigadors, les vespes van triar correctament un 80% de les vegades, mostrant que havien entès el concepte general de què és ‘igual’ i què és ‘diferent’ i aplicant-lo a diversos estímuls.
Noves sorpreses en el camp de la cognició
Com que els conceptes abstractes s’associen a nivells alts de sofisticació cognitiva, la ciència s’ha interessat molt en quines espècies poden formar-los i fer-los servir. Primer es va pensar que només podien fer-ho els primats però, després, s’ha vist que n’hi havia d’altres que també podien, com ara els corbs, els coloms, els lloros, els dofins o les abelles.
L’aprenentatge de conceptes és bàsic per a tasques complexes com el llenguatge o la consciència, i aquest descobriment prova que fins i tot amb un sistema nerviós molt senzill es pot aconseguir. De fet, a diferència dels 6.000 milions de neurones d’un macaco o dels 310 milions d’un colom, una abella o una vespa en tenen menys d’un milió.
