Per sorprenent que sembli, un equip de científics ha aconseguit ensenyar uns peixos a conduir un “robot” per desplaçar-se d’una punta a l’altra d’una habitació. Els investigadors, de la Universitat Ben-Gurion, a Israel, han fet que els carpins vermells, sobre els qui pesa el mite de tenir una memòria de pocs segons, demostrin de què són capaços.
El “vehicle” que condueixen aquests peixos, tal com expliquen en un article a la revista ‘Behavioral Brain Research’, és una peixera posada damunt d’un suport amb rodes. Segons la posició que ocupa el peix, els sensors envien senyals a les rodes. Si el peix aconseguia arribar fins una posició fixada, en aquest cas un punt rosa, se’ls donava una recompensa en forma de menjar.
El sistema no sembla tenir res d’especial excepte, és clar, que els qui estaven sent ensinistrats eren peixos. Amb el temps, aquests animals van aprendre que els seus moviments tenien una correspondència concreta amb els del vehicle on “viatjaven” i van aconseguir anar a buscar la seva recompensa de manera reiterada. De fet, fins i tot van començar a esquivar els obstacles que se’ls van posar pel camí per dificultar-los la tasca.
Tot plegat té una sèrie d’implicacions més importants que no semblen. Primer de tot, la capacitat d’orientació i navegació d’un peix continua funcionant exactament igual a terra ferma. A més, també fa pensar que, malgrat que normalment es pensi que els peixos són animals primitius, el que més diferents ens fa són 450 anys milions d’anys d’evolució separada, gran part en entorns diferents. Si nosaltres ens sabem espavilar a terra, ells ho saben fer a l’aigua.
Això no vol dir, és clar, que s’adaptessin automàticament a la navegació fora de l’aigua ni a controlar un robot. Tot i això, al cap d’unes quantes vegades van aprendre a conduir el vehicle, a explorar l’entorn en què es trobaven més enllà de la peixera i a trobar i arribar, sempre, a l’objectiu que els havien posat, fins i tot si havien de superar racons o corregir la trajectòria. Tot plegat, a més, també refuta la llegenda urbana que els carpins vermells tenen una memòria de només uns quants segons. Si fos així, no haurien aconseguit aquests resultats.
