Els peixos són entre els animals que presenten més disparitat en la seva esperança de vida. Mentre alguns neixen, creixen, es reprodueixen i moren en cosa de setmanes, n’hi ha que arriben a viure fins a 500 anys. Un equip de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units) ha mirat d’esbrinar què produeix aquestes diferències, identificant més d’un centenar de gens relacionats amb la longevitat. Els resultats del seu estudi han estat publicats a la revista ‘Science’.

Els investigadors es van fixar en la família dels sebàstids, que inclou més de 120 espècies i a l’interior del qual hi ha una varietat molt gran de longevitats, que van dels deu anys més de 200. Així, analitzant el genoma de 88 d’aquestes espècies, van aconseguir trobar 137 gens que, segons pensen, estan relacionats amb aquestes grans diferències en l’esperança de vida dels diversos sebàstids. D’una banda hi ha els gens relacionats amb la mida i la velocitat del metabolisme. Un peix de vida més lenta i més gran, especialment si viu a aigües fredes, viurà molt més temps. Això és el que explicaria, per exemple, que els taurons de Grenlàndia puguin arribar a viure cinc-cents anys.

Una escórpora | Wikimedia Commons
Una escórpora | Wikimedia Commons

En comparar l’ADN dels sebàstids que viuen més anys i els que menys, també es van poder identificar alguns gens en concret que augmenten la longevitat, com ara els que s’associen a la reparació de danys al codi genètic, cosa que els deu fer menys susceptibles a patir càncers, per exemple. A més, també s’han identificat alguns gens que regulen la insulina, un tret que en altres espècies es relaciona amb la longevitat. I a més, és clar, hi ha els gens que determinen el funcionament del sistema immunològic, alguns dels quals són semblants a d’altres que han estat identificats en humans.

Aquests descobriments també poden ajudar els científics que investiguen en humans a buscar gens semblants o que tinguin efectes similars, per veure les diferències i posar remei a alguns problemes, com per exemple els associats a l’envelliment. Tot i que això no vol dir necessàriament que es pugui trobar la manera d’allargar la vida de les persones, sí que es podria aconseguir millorar la qualitat de vida i limitar la incidència d’algunes malalties.

Nou comentari