Que ens vingui son al migdia durant els dies més càlids de l’estiu té una explicació biològica. En un article publicat a ‘Current Biology’, un equip d’investigadors de la Universitat Northwestern, als Estats Units, ha descobert per què la calor ens produeix aquesta somnolència que, en algunes regions del món, s’ha combinat amb la cultura per resultar en tradicions com ara la ‘siesta’ o bé tancar els negocis durant les hores de més sol.
Els efectes de la temperatura en el cos
La temperatura té efectes en molts aspectes del comportament humà, de la gana als cicles circadians, i també fa que ens costi dormir i que, alhora, ens costi més llevar-nos al matí perquè les temperatures són més baixes. Això té una explicació que s’amaga rere les neurones sensorials i les que controlen aquest cicle, però mai s’ha acabat d’entendre del tot el mecanisme que ho regeix.
Ara, però, els científics de Northwestern han descobert algunes pistes més experimentant amb mosques de la fruita, que estan preprogramades per fer la migdiada. Si el 2020 van descobrir que tenen un ‘termòmetre’ que només funciona quan fa fred, ara n’han trobat un altre que funciona només quan fa calor. Un mecanisme que no és gaire sorprenent si recordem que hi ha molts animals que hibernen però que, alhora, assenyala el gran desconeixement que tenim sobre els circuits cerebrals que produeixen aquesta relació entre la temperatura i el son.
‘Receptors de calor absoluta’
Aques estudi, de fet, és el primer que ha identificat ‘receptors de calor absoluta’ al cervell de les mosques, que responen quan la temperatura supera els 25ºC. Tenint en compte que aquests insectes han colonitzat gairebé tot el planeta seguint-nos, no resulta estrany que tinguem una temperatura de comfort semblant. De la mateixa manera que el ‘termòmetre’ de la calor, les neurones que reben informació sobre la calor també formen part del sistema que regula el son i, quan s’activen, la ‘migdiada’ de les mosques dura més.
Grans possibilitats per continuar estudiant
Aquest estudi ha estat possible gràcies a una iniciativa de deu anys de durada que va produir el primer mapa complet de les connexions neuronals d’un animal, la mosca. A través d’ella, els investigadors poden accedir a un sistema informàtic que els dóna totes les possibles connexions per a cadascuna de les 100.000 neurones d’una mosca, però calia saber quin era el recorregut exacte de la informació.
Que el circuit del fred i la calor siguin diferents és lògic perquè els seus efectes en la fisiologia i el comportament són diferents. A més, també poden reflectir processos evolutius diferents basats en els cicles més càlids i més freds de la Terra, i aquest descobriment fins i tot podria fer que es busquessin sistemes semblants al cervell dels humans.
El pas següent és veure quines dianes comunes tenen aquests dos ‘termòmetres neuronals’ de les mosques i veure com influencien el son, a més de veure quins són els efectes a llarg termini de les temperaturs en les mosques per entendre millor els impactes de l’escalfament global i la capacitat d’adaptabilitat de les espècies, inclosa la nostra.
