La manera com comptem el pas del temps no és totalment arbitrària, ja que té una base astronòmica. No obstant això, els diferents calendaris que han existit i existeixen mostren com fixar-nos en els moviments del Sol, els de la Lluna o els de tots dos pot tenir resultats força diferents. Quan es tracta de canviar de calendari, a més, es poden arribar a situacions com la del conegut com “l’any de la confusió”, el 46 abans de Crist, quan la preparació per implementar el calendari julià va dur a afegir 3 mesos extres, fins a un total de 445 dies.
Les complicacions del calendari romà
Aleshores, és clar, l’any no era el 46 abans de Crist sinó el 708 Ab Vrbe condita –d’ençà de la fundació de Roma– o bé l’any del consolat de Cèsar i Lèpid. En aquell moment, a la República Romana s’afegia un mes extra cada uns quants anys per sincronitzar el seu calendari amb l’any solar, seguint un patró d’anys de 355, 377 i 378 dies que, no obstant això, aconseguien que la durada mitjana dels anys, en cada cicle, fos de 365,25 dies.
La proposta de Juli Cèsar
Les guerres civils del final del període republicà, però, van fer que hi hagués un desajustament molt important. Per posar-hi remei, Juli Cèsar va preparar una reforma del calendari que havia d’entrar en vigor el 45 a.C. (709 AUC). La nova manera de comptar l’any es va dissenyar amb la col·laboració d’alguns dels millors matemàtics i astrònoms del món conegut –pels romans– i va aconseguir que els anys duressin 365,25 dies d’una manera molt més senzilla: afegint un dia al mes de febrer cada quatre anys.
Una transició amb un resultat curiós
No obstant això, perquè aquest canvi encaixés bé primer calia recalibrar el calendari prejulià per fer més fàcil la transició. Així fou com es van afegir tres mesos a l’any anterior duent-lo fins els 445 dies, el més llarg que hi ha hagut mai en tota la història de la humanitat i en qualsevol dels calendaris que s’hi han emprat.
Cèsar, assassinat el 44 a.C., no va tenir gaire temps de veure implementat el calendari que duia el seu nom. No obstant això, va ser el calendari de l’Imperi Romà i de tot el món occidental durant més de setze segles fins que, el 1582, el papa Gregori XIII va introduir una petita modificació per ajustar-lo encara més i fer que els anys passessin de durar 365,25 dies a 365,2425.
El resultat, l’anomenat calendari julià, va ser adoptat primer pels països catòlics i, amb el temps, pels protestants. Pel que fa als països de tradició ortodoxa, el febrer de 1918 la Unió Soviètica va abolir el calendari julià, canviant-lo pel gregorià. Un calendari on, curiosament, la revolució del 25 d’octubre va tenir lloc el 7 de novembre, a causa de la diferència acumulada, cada cop més gran, entre les dues maneres de comptar els anys.
Pel que fa a ‘l’any de la confusió’ i els seus 445 dies, només ens falta saber si els treballadors romans van cobrar aquests dies de més o si, en canvi, els seus patrons els van dir que al contracte hi constava una nòmina anual i el número de pagues i que la durada de l’any, doncs, no tenia cap tipus d’efecte en el seu sou.
