MonPlaneta
Àtila, rei dels huns, va envair l’Imperi Romà empès per una gran sequera

Àtila, rei dels huns, conegut per la seva invasió de l’Imperi Romà, a qui va posar de genolls i al límit de la destrucció, podria haver estat empès a assaltar Europa Occidental per una gran sequera. Això, si més no, és el que conclou un estudi publicat a la revista ‘Journal of Roman Archaeology’ que, a través dels anells de creixement dels arbres, ha analitzat les condicions climàtiques a l’Europa de l’Est del segle V.

El flagell de Déu

Les invasions dels huns a l’Europa Oriental i Central durant els segles IV i V s’acostumen a emmarcar en les anomenades ‘invasions bàrbares’ que va patir l’Imperi Romà i que van suposar el principi de la seva fi, si més no a Occident. Les raons que van dur cadascun d’aquells pobles cap a les províncies imperials, però, especialment en el cas dels huns, són molt poc clares. El fet, però, és que el seu cap més important, Àtila, va arribar a ser conegut a Roma com “el flagell de Déu”.

La dels huns és una de les més conegudes de les anomenades 'invasions bàrbares' que va patir l'Imperi Romà
La dels huns és una de les més conegudes de les anomenades ‘invasions bàrbares’ que va patir l’Imperi Romà

Dècades de sequeres extremes

Segons l’article, els pobles huns van migrar cap a l’oest des de les estepes de l’Àsia central i, tot i que originalment es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, van acabar sent saquejadors violents a causa de la sequera extrema que patien les ribes del Danubi, una de les fronteres de l’Imperi. En concret, els períodes extremadament secs que van tenir lloc entre la dècada del 430 i del 450 podrien haver destruit completament els mitjans de subsistència de la regió, empenyent els qui hi vivien a abraçar qualsevol alternativa per sobreviure.

Tot plegat s’ha pogut observar gràcies a una reconstrucció hidroclimàtica basada en els anells de creixement dels arbres i en combinació amb indicis tant arqueològics com provinents de fonts documentals històriques. Segons les dades, la zona de l’actual Hongria va patir estius inusualment secs durant els segles IV i V, especialment entre el 420 i el 450, que devien reduir enormement les collites i les pastures.

Els huns van esdevenir un poble de saquejadors que va posar l'Imperi Romà contra les cordes
Els huns van esdevenir un poble de saquejadors que va posar l’Imperi Romà contra les cordes

Canvis molt importants

L’anàlisi de les restes arqueològiques, concretament dels esquelets de l’època, indiquen un canvi important en les societats de la regió, especialment pel que fa a les migracions i a les modificacions de la dieta. Alhora, les fonts històriques apunten a un augment de l’activitat dels saquejadors a la regió.

Arribada una situació com aquesta, pobles sencers devien veure’s obligats a abandonar casa seva i a abandonar l’agricultura per la ramaderia nòmada. Això també devia suposar un canvi dramàtic en la seva organització política i social i és això, probablement, el que va fer que es convertissin en un poble d’invasors i saquejadors violents que, en molt poc temps, van sembrar el pànic a l’Imperi Romà.

Representació de la trobada entre el Papa Sant Lleó I i Àtila, rei dels huns, en un fresc al Vaticà
Representació de la trobada entre el Papa Sant Lleó I i Àtila, rei dels huns, en un fresc al Vaticà

És aquí on entra en escena Àtila, esdevingut rei dels huns a finals de la dècada de 430 i que va començar a demanar cada cop més pagaments en or de les províncies frontereres de l’imperi i, finalment, concessions territorials al llarg del Danubi, on la disponibilitat d’aigua era més alta. L’any 451, els huns van envair la Gàl·lia i, l’any següent, van entrar a Itàlia, amb la mirada posada a Roma.

Un extrem climàtic que gairebé canvia la història

Les dades d’aquest estudi, justament, apunten que les incursios més dures dels huns, els anys 447, 451 i 452, van coincidir amb estius extremadament secs als Càrpats, que podrien haver amenaçat no només la supervivència dels habitants de la regió sinó també els equilibris polítics i econòmics entre les seves elits, encapçalades per Àtila. Una resposta improvisada a l’estrès climàtic que va tenir conseqüències molt importants i que, de fet, per poc no canvia completament el curs de la història d’Europa.

Més notícies
Arquers escites disparant els seus arcs. Segle IV a.C.

Els gens dels antics escites revelen la història dels seus ascens i caiguda

Aquest poble quasi llegendari de la història antiga, que van conèixer grecs, romans, medes i xinesos, és força desconegut, i l'anàlisi del seu ADN dóna moltes pistes sobre com van desaparèixer
:  - Mobile
El Colosseu, a Roma

La petjada ambiental de l’Antiga Roma

Les restes de plom al gel àrtic, provinents de l'encunyació de moneda, permeten conèixer l'evolució de l'economia imperial i ajuden els historiadors a comprendre els seus ascens i caiguda.
:  - Mobile
Monjos budistes a Angkor (Cambodja)

El canvi climàtic i la caiguda de les ciutats: el cas d’Angkor, a Cambodja

L'abandó de la que va ser la ciutat més gran del món podria tenir molt a veure amb la inestabilitat de les precipitacions, un advertiment molt seriós per a les urbs actuals
:  - Mobile
Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta

Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l’Imperi Assiri

Amb el centre al nord de l'Iraq i una extensió que el feia el reialme més gran del seu temps, l'Imperi Neoassiri va caure a finals del segle VII A.C per raons que, fins ara, es desconeixien
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa