Una moneda d’or trobada a Transsilvània podria, finalment, salvar un emperador romà de ser oblidat per la història. Segons un article publicat a la revista ‘PLOS ONE’, Esponsià, un usurpador de mitjans del segle III, no va ser un personatge inventat, com es pensava fins ara, sinó que va existir de debò.
Considerada una falsificació des del segle XIX
La peça en qüestió, amb el nom i l’efígie de l’emperador Esponsià, va ser descoberta el 1713 en aquesta regió romanesa que, abans de ser la llar de Vlad Tepes, era una de les regions més exteriors de l’Imperi Romà. Al principi es va considerar autèntica, i no va ser fins el segle XIX on el seu disseny maldestre va fer que els experts comencessin a afirmar que era una falsificació. Així va ser com va acabar relegada, com una curiositat, al magatzem del Museu Hunterian de la Universitat de Glasgow, (Escòcia).
Marques d’ús que apunten que va ser de curs legal
El professor Paul Pearson, de l’University College de Londres, va veure fotografies de la moneda mentre feia recerca i, en observar-la detingudament, li va semblar veure marques compatibles amb l’ús. Així és com va contactar la universitat per poder tenir-hi accés, juntament amb algunes monedes més trobades alhora el segle XVIII.
Aquest nou estudi explica com, mirades a través del microscopi, s’observen clarament unes petites rascades que mostren que, efectivament, aquestes monedes havien estat en circulació fa més de 2.000 anys i que, per tant, és molt probable que la moneda d’Esponsià hagués estat considerada de curs legal. Un descobriment que pot posar Esponsià a la llarga i complexa llista de dirigents, usurpadors i pretendents de l’Imperi.
Esponsià, un líder en una situació crítica
Qui era Esponsià, però? Segons els investigadors, és probable que un militar romà que, en un moment molt complex de la història romana, es va autoproclamar emperador des d’una de les províncies més remotes i inestables de l’Imperi, la Dàcia. De fet se sap que, a mitjans del segle III, la província havia quedat aïllada i envoltada d’enemics. És possible que Esponsià prengués el poder per tal de defensar tant els seus soldats com la població de la Dàcia.
En aquesta situació, perquè l’economia continués funcionant, també va haver d’encunyar monedes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies i, un cop demostrat que són autèntiques, ens han revelat l’existència d’aquest emperador gairebé oblidat. El seu destí, però, és incert, ja que sembla que l’ordre romà va ser restablert l’any 271, amb la derrota de les tribus germàniques per part de l’emperador Aurelià que, l’any següent, va ordenar l’evacuació de la província.
En qualsevol cas, i gràcies a aquest estudi, ara podem saber del cert que Esponsià va existir i que, si bé probablement durant poc temps, va ser emperador, si més no, d’una part de l’Imperi Romà.
