Gràcies a una simulació gegantina del clima de la Terra durant els darrers dos milions d’anys, s’ha pogut observar que la temperatura i altres circumstàncies del planeta podrien haver tingut un paper clau en l’expansió dels humans per tot el planeta i fins i tot en la seva aparició, que va tenir lloc fa uns 300.000 anys. Un estudi, publicat a la revista ‘Nature’, ha fet servir el model més gran que s’ha fet mai per constatar el paper del clima en el destí dels nostres primers avantpassats.

Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus
Els nostres avantpassats, com l’Homo erectus, podrien haver patit molt els efectes dels grans cicles climàtics de la Terra | Wikimedia Commons

Provant una antiga teoria

Aquesta idea no és nova sinó que, de fet, ja havia aparegut a principis del segle XX. Des d’aleshores, els científics s’han plantejat si un clima més sec podria haver tingut a veure amb el canvi a caminar amb dues potes, per exemple, però sempre havia estat molt difícil de demostrar qualsevol de les hipòtesis que s’han fet.

No ha estat fins ara que la tecnologia ha permès, finalment, crear un model climàtic que ha estat corrent en un superordinador durant sis mesos per reconstruir les temperatures, la pluja i la disponibilitat de recursos pels humans i els seus avantpassats durant els darrers milions d’anys, incloent les fluctuacions climàtiques a llarg termini produïdes pel moviment de la Terra a l’espai.

La Terra i el Sol
El moviment de la Terra a través de l’espai té alguns cicles que en modifiquen tant l’eix de rotació com l’òrbita i que n’afecten el clima de manera molt significativa

Canvis climàtics per influència còsmica

Les forces gravitatòries dels altres planetes canvien el clima del nostre planeta ja que en modifiquen tant l’eix de rotació com l’òrbita mateixa, en cicles de 41.000 anys pel que fa al primer i de 100.000 anys pel que fa a la segona. Amb aquests canvis, tant la intensitat de les estacions com la pluja als tròpics i la quantitat de llum solar rebuda varien molt significativament.

Reproducció artística d'humans primitius
L’origen dels humans primitius podria haver estat marcat en gran mesura per l’evolució del clima del nostre planeta | Domini Públic

Resultats sorprenents

En incorporar aquests canvis al model o combinar-los amb les restes fòssils i arqueològiques trobades fins ara, es va poder veure quin efecte van tenir en sis espècies d’homínids, revelant patrons interessants. L’Homo heidelbergensis, per exemple, avantpassat dels neandertals i els humans moderns, va començar a escampar-se geogràficament fa 700.000 anys, coincidint amb una òrbita més el·líptica que va augmentar les precipitacions.

Aquesta correlació, però, només és una de les moltes que s’han observat, ja que les regions habitables també van canviar amb el temps i, amb elles, les restes d’ossos i d’eines trobades. Un patró sorprenentment precís, que ha sorprès molt els científics i que pot donar indicavions clares sobre quan i on va aparèixer la nostra espècie.

Alguns dubtes pendents

La reconstrucció del clima de la Terra sembla donar suport a la teoria que afirma que els primers humans moderns van sortir d’una sola línia evolutiva en un moment en què les condicions climàtiques es van tornar més càlides i seques, com a adaptació de l’Homo heidelbergensis a aquesta nova situació. L’existència de forats importants en el registre fòssil i el genètic, però, dificulten acabar de corroborar aquesta hipòtesi.

Sigui com sigui, i malgrat les dificultats i les possibles objeccions que es puguin fer a aquesta teoria, el fet és que la reconstrucció del clima de la Terra, a una escala mai vista fins ara, dóna una informació molt interessant que podria, si més no, omplir alguns dels buits que encara tenim sobre l’origen i desenvolupament de la nostra història.

Nou comentari

Comparteix