Els humans d’avui, en línies generals, es caracterítzen per la prosocialitat, és a dir, l’empatia, la tolerància social, la cooperació i l’altruisme, facetes de la cognició social que sovint s’associen a variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina i els seus receptors. Per aprofundir en aquest comportament, científics de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rockefeller (Estats Units) han dut a terme un estudi, publicat a la revista ‘Comprehensive Psychoneuroendocrinology’, on comparen aquests gens en humans moderns, primats no humans i, per primer cop, humans arcaics: els neandertals i els denisovans.

Gràcies a això, s’han identificat diversos indrets on el nostre genoma es diferencia de tots els altres primats, però també d’altres on tant els nostres parents més propers com nosaltres ens diferenciem dels ximpanzès o els bonobos. L’enfocament interdisciplinari emprat ha permès entendre l’evolució de la prosocialitat dels homínids en base als receptors d’oxitocina i vasotocina, revelant una base genètica que podria explicar les semblances i diferències de sociabilitat detectades entre aquestes espècies.

Possible aspecte d'un home de Neandertal | Museu d'Història Natural de Kensington / Michael Brace / Flickr
Les semblances i diferències socials entre els neandertals i nosaltres poden tenir una explicació genètica | Museu d’Història Natural de Kensington / Michael Brace / Flickr

L’evolució de la prosocialitat

Els investigadors van elaborar una hipòtesi: que l’evolució d’alguns gens podia explicar la prosocialitat dels homínids. Així doncs, es van comparar algunes regions del genoma humà amb el d’altres espècies de primats. Es van identificar cinc posicions als receptors d’oxitocina i vasotocina úniques en els humans moderns en comparació amb els arcaics i els primats no humans i que són presents en més del 70% de les persones actuals.

En analitzar la rellevància d’aquestes variants, van veure que algunes d’elles tenen un efecte en la funció molecular de les proteïnes i que són a regions del genoma actives al cervell, particularment al gir cingulat, implicat en la cognició social i associat a comportaments o dèficits socials com l’autisme, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, l’agressivitat…

Així doncs, aquestes troballes podrien explicar les diferències socials, o si més no algunes, entre els humans moderns i les que creiem que hi havia en els neandertals i denisovans, com ara que formessin grups més petits, o la mateixa organització social, on la competència entre homes és més petita en nosaltres que en els nostres parents més propers.

Bonobos | LaggedOnUser / Flickr
Els bonobos tenen alguns comportament socials més semblants als nostres que als de parents seus més propers, que es fonamenten en una evolució convergent d’alguns gens | LaggedOnUser / Flickr

Semblances i diferències significatives

L’estudi, però, també va trobar dues posicions en el receptor de l’oxitocina que compartim amb neandertals i denisovans però amb cap altre primat, cosa que podria indicar un origen comú i, per tant, ser un dels fonaments genètics de la tolerància social necessària per transmetre de manera intensiva i a través de la cultura les innovacions tecnològiques que han permès avançar la humanitat. A més, també podrien explicar la disminució de l’agressivitat entre els homínids respecte la resta de primats.

Tot i això, també cal destacar que l’estudi ha trobat tres posicions on els humans moderns i els bonobos, uns primats amb comportaments prosocials força semblants als nostres, coincideixen, cosa que explicaria que en alguns trets socials siguin més semblants a nosaltres que no pas als ximpanzès.

Uns resultats per entendre el passat però també el present

Comprendre aquestes semblances i diferències i el paper dels gens pot ser molt útil a l’hora d’entendre els trastorns del desenvolupament des del punt de vista de l’evolució, ajudant a una comprensió més completa i donant informació sobre punts genètics que podrien permetre un diagnòstic primerenc. Ara, els investigadors volen continuar investigant aquests resultats amb més mostres i ampliar-ne l’abast amb més gens de la via de l’oxitocina i amb d’altres de destacats en l’evolució humana, com ara la dopamina.

Més notícies
La cova Cobra, a Laos, ha estat el lloc on s'ha trobat la dent d'una dona de Deníssova | Fabrice Demeter

Una dent pot ajudar a resoldre el misteri més gran de l’evolució humana

Trobada en una cova a Laos, probablement era d'una dona de Deníssova i potser se'n podria extreure l'ADN
:  - Mobile
L'home de Flores podria continuar vivint a l'illa que li va donar nom, segons alguns testimonis oculars | Wikimedia Commons

Un antropòleg afirma que un homínid que es creia extingit encara sobreviu

Alguns indonesis afirmen haver vist criatures quasihumanes, i Gregory Forth està convençut que són l'Homo floresiensis
:  - Mobile
El mico aranya de mans negres ha donat pistes importants sobre l'origen del consum d'alcohol dels humans | Wikimedia Commons

L’afició dels micos a les fruites amb alcohol també diu molt dels humans

Un nou descobriment dóna suport a la teoria del "mico borratxo" del biòleg Robert Dudley
:  - Mobile
La cova Deníssova, a Sibèria | Wikimedia Commons

Neandertals, denissovans i humans moderns van conviure a la mateixa cova de Sibèria

L'anàlisi de l'ADN del terra de Deníssova ha permès fer aquest descobriment sorprenent i únic al món
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix