Una dent, descoberta en una cova remota de Laos, al sud-est asiàtic, pot tenir la clau per resoldre un dels grans misteris de l’evolució humana. Segons un article publicat a la revista ‘Nature Communications’, podria pertànyer a una femella jove que va viure fa més de 130.000 anys i que molt probablement era una denissovana.

Un homínid extingit però que va deixar marca

Aquest grup d’humans primitius va ser descobert el 2010, però mai no s’havia comprovat que haguessin arribat tan lluny de Sibèria, on hi ha la cova Deníssova que els dona nom. Els indicis, però, eren ben presents, perquè el seu ADN ha deixat rastres que s’estenen molt més al sud, a les Filipines, Papua – Nova Guinea i, fins i tot, a Austràlia. Finalment, aquest descobriment ha permès demostrar que va ser així i que, allà, els denissovans i els humans moderns es van hibridar.

Les dents, una gran font d’informació

La cova Cobra, a 260 quilòmetres al nord de Vientiane, la capital de Laos, va començar a ser excavada el 2018. La dent que s’hi va trobar és important perquè, com afirmen els paleoantropòlegs, són la “caixa negra” d’una persona, amb moltíssima informació sobre la seva vida i la seva biologia, i són emprades per descriure o distingir espècies.

Aquesta dent denissovana podria ser importantíssima en l'estudi de l'origen dels humans | Fabrice Demeter
Aquesta dent denissovana podria ser importantíssima en l’estudi de l’origen dels humans | Fabrice Demeter

Gràcies a les seves característiques, es va poder establir que la dent no pertanyia ni a un Homo sapiens –nosaltres– ni a un Homo erectus –el primer homínid que va caminar dempeus–. Al que més s’assembla és a una dent denissovana trobada a l’altiplà del Tibet tot i que els investigadors no descarten, tot i que ho consideren poc probable, que pugui ser la dent d’una neandertal. El sexe, d’altra banda, va ser determinat per l’anàlisi d’algunes proteïnes de l’esmalt.

Buscant el moment d’hibridació amb els nostres avantpassats

Com hem vist, l’ADN dels denissovans continua present en alguns humans moderns perque es van reproduir entre ells, cosa que permet conèixer moltes coses de la història humana mitjançant anàlisis genètiques de persones vives. Segons es pensa, l’entrada d’ADN denissovà als humans va tenir lloc fa més de 50.000 anys, quan els humans moderns van sortir d’Àfrica i van trobar-se amb ells i també amb els neandertals.

Saber en quin moment i on es van produir aquestes barreges, però, és molt complicat, i és per això que aquesta dent pot resultar tan útil. El problema és que, per la seva conservació, aquesta dent podria pertànyer a un híbrid o fins i tot a un grup d’homínids desconeguts fins ara. Tot apunta a que era d’una denissovana, però, i això posa una nova peça al gran trencaclosques de l’evolució dels homínids.

Ara, els investigadors volen extreure ADN de la dent per obtenir més respostes. A més, es continuarà excavant a la cova, mirant de trobar més restes que ajudin a resoldre els enigmes dels nostres orígens.

Nou comentari

Comparteix