Un equip d’arqueòlegs que excavava un jaciment funerari romà a l’actual Turquia ha descobert unes restes que mostren una pràctica ritual molt inusual. Segons sembla, estaven cobertes de rajoles, calç viva i claus doblegats, i els investigadors, en un article publicat a ‘Antiquity’, afirmen que és probable que tot plegat correspongui a un ‘conjur’ per impedir que el finat tornés a alçar-se.
Altres proves d’enterraments de ‘vampirs’
Normalment, el romans de l’època cremaven els seus morts en una pira i col·locaven les restes a la tomba. En aquest cas, però, tot plegat sembla un exemple molt antic dels coneguts com a enterraments de ‘vampirs’ que, de tant en tant, apareixen a diversos indrets del món, principalment a l’Europa Central i de l’Est. No obstant això, a més d’exemples com el d’una dona del segle XVII trobada el 2022 a Polònia, enterrada amb una fulla sobre el coll perquè no s’aixequés, també hi ha mostres de pràctiques semblants a l’època romana, com les restes d’un nen de 10 anys, mort de malària al segle V, que va ser enterrat amb una roca a la boca.
Indicis de pràctiques poc comunes
Les restes cremades, que inclouen teixits, mostren que la persona morta anava vestida o amortallada en ser cremada. A més, també hi havia altres objectes, com una moneda del segle II, algunes restes de ceràmica del segle I, dues urnes de vidre i un objecte desconegut d’os i bronze. Tot plegat apunta que va ser enterrada, doncs, seguint part dels ritus funeraris habituals.
La presència de 41 claus trencats i doblegats, però, va sorprendre els autors i els fa pensar que van ser col·locats expressament. Res indica que fossin claus del taüt, que normalment es troben intactes, i tampoc no eren part de la pira funerària, sinó que van ser escampats posteriorment per formar una ‘barrera màgica’ com la que expliquen alguns textos antic que servien per protegir dels malsons o protegir contra malalties.
Dues hipòtesis i una de preferida
Els autors tenen dues hipòtesis sobre això. O bé volien protegir el mort dels mals de l’altra vida, o bé protegir els vius de la seva acció malèfica més enllà de la mort. Aquesta segona idea és la preferida pels investigadors, que apunten que l’ús de les restes de rajoles podria ser un pes per impedir que s’aixequés. Pel que fa a la calç viva, es va fer servir fins el segle XIX per impedir que la miasma dels cossos en descomposició escampés malalties. La combinació de tot plegat, però, fa pensar que els qui van enterrar aquesta persona tenien por que tornés a la vida i els perseguís.
