Els enterraments tradicionals, és a dir, sepultant el cos del finat sota terra, sempre han tingut un component espiritual de retorn a la terra, de reintegració i fusió amb la natura. De fet, en part, algunes de les tombes i sistemes d’embalsamament més elaborats, com ara els dels faraons i grans generals i polítics egipcis, volien evitar precisament això, conservant el cos intacte per a la trascendència i que els morts entressin en perfectes condicions a l’Inframón i, si passaven el judici dels déus, se’ls concedís l’Altra Vida. Consideracions religioses a banda, però, els enterraments en nínxols d’obra i les incineracions en urnes que acaben en columbaris semblants han trencat aquest cicle natural, que s’havia dut a terme pràcticament des de sempre, alentint el retorn dels nostres cossos a la natura.
Un article publicat per la cadena nord-americana CNN explica com un inventor holandès, Bob Hendrikx, està fent servir micelis, grans xarxes de fongs que habitualment es troben sota terra, per fabricar taüts vivents que acceleren aquest procés. Segons afirma, la seva fabricació captura carboni i, a més, es degrada en només sis setmanes, en comparació amb els 20 anys que pot trigar un taüt de fusta. A més d’això, és clar, també ajuda molt a la descomposició del cos, tornant més ràpidament els nutrients a la terra. La seva companyia, Loop, elabora aquests taüts amb micelis cultivats al laboratori, estelles de fusta i alguns elements secrets. El procés dura una setmana i, al final, el fons del taüt queda cobert de molsa, i per tant de microorganismes, que comencen a treballar tan bon punt tot plegat és enterrat juntament amb una persona. Entre dos i tres anys després, ja no en queda gairebé res.
Els taüts es fabriquen als Països Baixos mateix, on es venen per uns 1.500€, i ja compten amb diversos clients, entre els quals hi ha funeràries, que consideren aquesta proposta una manera més respectuosa amb el medi ambient de dur a terme un enterrament tradicional. Segons Hendrikx, actualment hi ha uns 100 enterraments diaris amb els seus taüts als Països Baixos, Bèlgica i Alemanya. A altres indrets, però, la legislació fa més difícil la seva implantació. A més, tenint en compte els pocs enterraments que, amb sort, ha d’organitzar una persona a la seva vida, normalment aquesta opció és totalment desconeguda.
L’inventor d’aquests taüts explica a la cadena nord-americana que creu que ha trobat una solució positiva i que vol continuar creixent, elaborant-los amb fongs autòctons de cada indret per reduir encara més l’impacte ambiental. Una proposta si més no curiosa i que, malgrat els problemes d’espai que hi ha als cementiris de les grans àrees urbanes de Catalunya, podria despertar l’interès de moltes persones.
