El treball conjunt d’investigadors de les universitats de Cambridge i York (Anglaterra) i de Torun i Cracòvia (Polònia) ha permès trobat proves de l’elaboració de formatge i iogurt, entre d’altres productes, ja a finals del Neolític. Tal com expliquen en un article publicat a ‘Royal Society Open Science’, els habitants de la Polònia d’entre el 7.000 i el 4.500 abans de Crist feien servir la llet de vaques, cabres i ovelles, entre d’altres, per obtenir-ne derivats lactis.
La intolerància a la lactosa, l’origen del formatge i el iogurt
La raó d’aquest procés té molts ressons en el món d’avui. Segons afirmen els autors d’aquest treball, aquells primers productors de lactis sotmetien la llet a aquests processos per reduir la quantitat de lactosa. Tal com recorda un altre estudi recent, la intolerància a la lactosa afectava pràcticament tota la població del món fins a finals de l’Edat del Bronze. No va ser fins aleshores que una mutació genètica va permetre als humans adults produir lactasa, l’enzim que trenca la lactosa. Una mutació que, a més, és molt més present entre la població europea que en cap altre lloc del món.
Proves clares de l’ús de llet de diversos animals
Els investigadors van estudiar l’elaboració de lactis a finals del Neolític identificant residus amb un alt contingut en mató en envasos de ceràmica, i és així com van detectat l’ús de la llet de diversos animals. Un descobriment que contribueix molt a millorar la comprensió de l’ús de la llet entre alguns dels primers ramaders d’Europa Central. Així, si fins ara se sabia que els lactis ja eren presents a moltes parts d’Europa en aquella època, ara finalment es tenen proves clares d’una producció variada pel que fa a l’origen de la llet.
Un mètode d’anàlisi que permet aprendre molt
El mètode emprat per fer aquest descobriment, a més, també és nou, ja que per primer cop a Europa s’han comparat les dades proteòmiques i analitzat la propoció de proteïnes de les restes de mató per trobat proves directes de l’elaboració de lactis. Els resultats permeten, clarament, distingir els residus corresponents al formatge i al iogurt dels que hauria deixat la llet sencera.
Gràcies a aquest tipus d’anàlisis, doncs, es podria ampliar molt la manera com entenem quin ús donaven als recipients de ceràmica els humans de fa milers d’anys, mostrant quines tècniques feien servir per segellar-los, per exemple, però també quins aliments es produïen al seu interior.
