En alguns llacs d’Escòcia, el secret de l’alimentació dels humans del passat està molt ben conservat. En un estudi publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors revela no només que els seus esmorzars no eren gaire diferents dels dels escocesos actuals sinó que, a més, la manera com menjaven pot ajudar-nos a conèixer millor el present.
En algunes peces de ceràmica del Neolític trobades sota les aigües, l’ADN dels aliments dels pobladors de les Hèbrides Exteriors de fa 6.000 anys s’ha conservat prou com perquè s’hagi pogut recuperar i analitzar. Així és com s’han aconseguit les proves més antigues del consum de farinetes –en concret, del conegut com a porridge– per part dels humans, de què fins ara no s’havia trobat ni rastre.
Pistes sobre l’evolució social i cultural
Aquesta finestra a les pràctiques culinàries dels humans del passat pot ajudar-nos molt a interpretar el present. Al cap i a la fi, l’alimentació pot donar pistes molt importants sobre els problemes socioeconòmics, els contactes culturals i les migracions dels pobles, com també d’algunes pràctiques rituals.
Comprendre tot això podria ajudar molt a entendre els canvis i processos socioculturals que ha viscut la població d’una zona i com es van convertir en el que són ara. No només això, sinó que aquests coneixements poden ajudar a trobar alternatives a l’alimentació actual i, fins i tot, fer-la més sostenible a través de l’aplicació de la saviesa i la tècnica del passat.
Alguns costums vénen de molt antic
En aquest cas, les excavacions a quatre jaciments diferents de l’illa de Lewis van permetre trobar dotzenes de peces de ceràmica. Fent servir tècniques d’anàlisi molt delicades, els investigadors van aconseguir identificar què contenien i reconstruir com menjaven els qui les havien fet servir. Així, s’hi van poder distingir restes d’animals, blat, greixos lactis i olis que hi havien estat cuinats, conservats gràcies a l’aigua dolça dels llacs.
Un descobriment sorprenent és que, ja aleshores, aquells humans anaven amb compte de no cuinar alguns aliments fent servir els mateixos recipients. Per exemple, allà on hi havia restes de carn, pràcticament no s’hi han trobat restes de cereals. La mida dels recipients, a més, també tenia relació amb els seus continguts. Si els petits eren gairebé només per a lactis, els més grossos eren per a carn.
La coincidència de llet i cereals als mateixos pots és, precisament, el que ha donat la idea que ja menjaven farinetes. Un petit descobriment que, de sobte, ens posa molt a prop dels gustos i els costums culinaris de persones que van viure el 4.000 abans de Crist.
