Dues investigacions publicades recentment a les revistes ‘Antiquity’ i ‘PNAS’ podrien transformar la nostra compensió d’on, quan i com els humans vam domesticar els pollastres, com es van escampar des d’Àsia cap a l’oest i com han estat percebuts per les societats del món durant els darrers 3.500 anys. Així, sembla que primer se’ls tenia com a animals exòtics i van fer falta segles, i una associació amb el conreu de l’arròs, perquè esdevinguessin una font d’aliment.
Els científics estaven equivocats
Els estudis anteriors indicaven que els pollastres van ser domesticats fa uns 10.000 anys a la Xina, el sud-est asiàtic o l’Índia, i que fa més de 7.000 anys ja havien arribat a Europa. Els nous descobriments, però, mostren que això no és cert, i que el que va impulsar la domesticació dels pollastres va ser l’arribada del conreu d’arròs en superfície al sud-est asiàtic, on viu el gall bankiva, l’avantpassat silvestre dels galls domèstics. Aquelles granges van atreure aquests ocells, iniciant una relació amb els humans.
La domesticació ja estava en marxa, doncs, fa uns 1.500 anys, i sembla que els pollastres van ser transportats a través d’Àsia i després del Mediterrani, gràcies als mercaders grecs, etruscos i fenicis. En aquell moment, però, els pollastres eren venerats i no se’ls considerava un aliment. De fet, molts dels pollastres més antics trobts al continent havien estat enterrats sols o amb gent i habitualment sencers. No va ser fins l’època imperial romana que els pollastres i els ous es van popularitzar com a aliments.
Una anàlisi exhaustiva de restes arqueològiques
Tot plegat s’ha descobert gràcies a uns investigadors que han tornat a analitzar restes de pollastres de més de 600 jaciments a 89 països, examinant els esquelets, el lloc d’enterrament i el coneixement sobre les societats i cultures del moment. De totes elles, les restes més antigues d’un pollastre domèstic corresponen a un jaciment del centre de Tailàndia datat entre el 1.250 i el 1.650 abans de Crist. Pel que fa a l’oest d’Europa i el nord-oest d’Àfrica, la datació per radiocarboni indica que aquests animals no van arribar al Mediterrani fins al voltant del 800 a.C. i que, pel que fa al nord d’Europa, encara van trigar uns 1.000 anys més.
Aquests descobriments resulten molt curiosos tenint en compte que, a dia d’avui, menjar pollastre és tan habitual que sembla que n’haguem menjat sempre, i resulta especialment interessant el fet que haguessin estat venerats durant segles. Així doncs, sembla que tant el públic general com els científics estaven equivocats i, a més, s’ha pogut establir no només on i quan va començar la domesticació sinó que, a més, s’ha pogut establir una hipòtesi sobre els motius que van posar en marxa aquest procés.
