Un nou estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ ha aconseguit localitzar l’origen de les síndries que consumim a dia d’avui. Analitzant l’ADN de centenars de varietats, un equip de científics ha determinat que el més probable és que provinguin d’un avantpassat salvatge que creixia al nord-est d’Àfrica. Així, s’ha corregit una errada de fa noranta anys que havia fet pensar que els síndries venien de l’albudeca, que creix a Sud-àfrica. En comptes d’això, sembla que el meló de Kordofan, que creix al Sudan, seria l’avantpassat més proper de les síndries domèstiques. A més, això també tindria tot el sentit tenint en compte que, recentment, la interpretació de les pintures d’algunes tombes egípcies sembla indicar que aquella civilització ja menjava síndria de postres fa més de 4.000 anys.

La informació genètica que conté l’estudi, a més, també podria servir per al desenvolupament de varietats de síndria més resistents a algunes malalties ja que, actualment, la seva piscina genètica és molt petita i això la fa susceptible a un gran nombre de mals com ara míldius, altres fongs, virus i cucs. El mateix meló de Kordofan, per exemple, té tres gens de resistència a malalties que la síndria domèstica no té. Amb aquesta informació i tota la resta que conté l’estudi, es podria treballar per reduir les pèrdues a les collites i, per tant, un subministrament constant d’aquesta fruita.

El meló de Kordofan, l'avantpassat més proper de la síndria | Wikimedia Commons
El meló de Kordofan, l’avantpassat més proper de la síndria | Wikimedia Commons

D’altra banda, aquest estudi també ha aportat moltes dades sobre la mobilitat de les poblacions humanes i les connexions entre diverses cultures. Els melons, els cogombres i les síndries van ser domesticats, molt probablement, diverses vegades al llarg de la seva història, un fet comú amb una altra família de fruites com és la dels cítrics. Ara, però, gràcies a aquest gran banc d’anàlisis genètiques, serà molt més senzill localitzar l’origen o origens de la domesticació de les fruites i aconseguir, així, un arbre genealògic i cultural molt més complet.

Nou comentari