Els antics mesopotamis van crear, fa 4.500 anys, l’espècie híbrida més antiga que es coneix, un cavall de guerra anomenat kunga. Aquest animal, resultat de creuar dues espècies quines diferents, ha estat redescobert gràcies a un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’ gràcies al seqüenciament de l’ADN d’un exemplar trobat a Umm el-Marra, un jaciment funerari del nord de Síria.
Alguns textos i mostres d’art pictòric de la civilització sumèria de l’Edat del Bronze mostren un poderós cavall de guerra que estirava carretons cap a la batalla i també els carruatges dels reis. Fins ara, però, no s’havia sabut quin animal era exactament, i se sap que els cavalls domesticats no van arribar a les valls fèrtils de l’Orient Mitjà fins fa 4.000 anys.
Tot i això, el que sí que s’havien trobat eren esquelets molt ben conservats d’equins en enterraments sumptuosos de l’època, cosa que indicava la seva importància social. L’anàlisi d’aquests ossos, a més, indicaven que havien estat ben alimentats i que havien dut brides. Tot i això, els esquelets dels equins són molt semblants entre ells, dificultant saber si aquestes restes eren d’ases, mules, cavalls o algun altre animal.
No ha estat fins ara que, gràcies a les anàlisis d’ADN, s’ha pogut saber què eren exactament els kungues, com els antics sumeris anomenaven aquests cavalls de guerra. Pel que sembla, eren un híbrid d’un ruc, que se sap que en aquella època ja havia esta domesticat, i un ase salvatge sirià, una espècie que es va extingir a principis del segle XX.
Així, aquest animal es converteix en la mostra més antiga d’hibridació entre races que s’ha descobert mai, i dóna informació addicional sobre el seu valor. Al cap i a la fi, la majoria d’híbrids són estèrils i, per tant, els sumeris dedicaven uns esforços considerables a criar-los i entrenar-los per haver de tornar a començar el procés quan morien.
La raó per la que es va crear aquest animal era evidentment bèl·lica. Tot i que els rucs estaven domesticats i servien de bèsties de tir, en un context de guerra fugirien en comptes de deixar-se dominar pels seus amos. Així doncs, els sumeris, un poble guerrer, necessitaven una alternativa.
Probablement el primer kunga va néixer de manera casual i, en criar-lo, es van adonar que era més fort i fàcil d’entrenar que els seus pares, i van decidir forçar el naixement de nous animals com aquest. El procés, però, no devia ser fàcil, ja que els ases salvatges sirians eren animals agressius i ràpids, de manera que van invertir un temps i una energia força grans. Això, és clar, devia ser a causa dels bons resultats que va donar aquell primer animal.
Amb els segles, però, la importància els kungues va anar decaient: aproximadament el 2.000 abans de Crist, les mules, per un costat, i els cavalls, per l’altre, els havien substituït, acabant amb la curta història del primer híbrid de la història.
