Les mostres de la Lluna que va dur-nos la missió xinesa Chang’e-5 contenen informació sobre la caiguda de l’asteroide que es creu que va cuasar l’extinció dels dinosaures. Segons un article publicat fa poc a ‘Science Advances’, aquell meteorit no va arribar tot sol a la Terra sinó acompanyat d’altres de més petits, alguns dels quals van caure al nostre satèl·lit i van formar alguns dels més de 9.000 cràters que hi ha a la seva superfície.
Coincidència entre els impactes de la Lluna i la Terra
Els investigadors van analitzar les mostres de sòl lunar, concretament les minúcules boletes de vidre que contenien i que es formen en les condicions de temperatures i pressions altíssimes dels impactes meteòrics. Gràcies a aquestes restes, i calculant-ne l’antiguitat, els científic han pogut establir una línia temporal del bombardeig a què ha estat sotmesa la Lluna durant milions d’anys. El més sorprenent és que el moment i la freqüència dels impactes és molt semblant al de la Terra i, per tant, es poden retroalimentar.
Els companys de l’asteroide que va matar els dinosaures
D’entre les boletes de vidre lunars, n’hi havia algunes que van ser creades fa uns 65 milions d’anys, en el mateix moment en què es va produir l’impacte al golf de Mèxic que va exterminar els dinosaures juntament amb, aproximadament, tres quartes parts de les espècies que vivien a la Terra. D’uns 10 quilòmetres d’amplada, l’asteroide va caure a uns 70.000 quilòmetres per hora, deixant un cràter de 150 quilòmetres d’ample i 19 quilòmetres de profunditat.
En aquell moment, tal com indiquen les mostres de sòl lunar, altres asteroides més petits també van caure com a mínim a la Lluna i, probablement, sobre la Terra. Gràcies a aquest descobriment, els científics creuen que el nostre satèl·lit també ens pot donar informació valuosa sobre la història passada dels impactes de meteorits a la Terra i, a més, ajudar-nos a calcular la probabilitat que es tornin a repetir.
