Els continents del nostre planeta van ser creats per l’impacte de meteorits gegants durant els primers 1.000 milions d’anys de la seva història. Si més no, això és el que sembla que indica l’anàlisi d’algunes de les roques més antigues del món, duta a terme per investigadors de la Universitat Curtin (Austràlia) i publicada a la revista ‘Nature’.
Senyals clars d’un bombardeig cataclísmic
Si fins ara aquesta idea era només una hipòtesi, aquest darrer treball apunta molt seriosament a aquesta possibilitat, amb les proves més sòlides que s’han trobat mai. Les anàlisis practicades a petit cristalls de zirconi de les roques de l’anomenat crató de Pilbara, a Austràlia Occidental, on hi ha les restes més ben conservades de l’escorça primitiva de la Terra, han trobat senyals clars que, entre fa 4.000 i 3.000 milions d’anys, al principi de l’existència de la Terra, hi va haver els impactes meteorítics gegantins de què parla la teoria.
L’estudi de la composició dels isòtops d’oxigen en aquests cristalls de zirconi mostra que hi va haver un procés ‘de dalt a baix’ que va començar amb la fusió de les roques més properes a la superfície i que va anar desplaçant-se cap avall, un efecte geològic molt observat en els impactes de grans meteorits. Així, fa milers de milions d’anys, diversos asteroides semblants als que van extingir els dinosaures podrien haver posat en marxa els processos que, amb el temps, van formar els continents que coneixem.
Un descobriment que també és important per a l’economia
Entendre com es van formar i com van evolucionar els continents del nostre planeta és molt important perquè en aquestes terres emergides és on viu no només una part enorme de la biomassa de la Terra sinó també tots els humans. A més, és on hi ha la majoria de dipòsits de minerals importants, cosa important en casos com el liti, la llauna, i el níquel, seran imprescindibles per l’expansió de les tecnologies verdes que ens han de dur a un canvi de model que freni el canvi climàtic. Aquests dipòsits, justament, es formen en un procés de diferenciació de l’escorça que va començar amb la formació de les primeres grans masses de terra, com el crató de Pilbara.
