Si l’impacte d’un astroide va ser el responsable de la desaparició dels dinosaures –i de la majoria d’animals i plantes de la Terra– fa 65 milions d’anys, també podria ser que hagués estat la causa que, a dia d’avui, hi hagi tantíssimes espècies de serp habitant la immensa majoria del món. Això, si més no, és el que conclou un estudi publicat a la revista ‘Nature Communications’ i que ha estat liderat per la doctora Catherine Klein, de la Universitat de Bath (Anglaterra).
Al món que va seguir l’impacte de l’asteroide, amb un hivern que va durar anys causat pels núvols de cendra i que va venir després dels tsunamis, el incendis i els terratrèmols que van tenir lloc primer, sembla que unes quantes espècies de serp van poder continuar prosperant, gràcies a la seva capacitat d’amagar-se sota terra i de sobreviure durant llargs períodes de temps sense menjar. Així, les serps, com també van fer alguns mamífers, ocells, granotes i peixos, van passar les penúries dels primers anys, i qui sap si segles, que van seguir el cataclisme de l’asteroide. No només això sinó que, en el cas de les serps, fins i tot van arribar a hàbitats on no havien viscut mai. De fet, sense cap dubte, es pot dir que aquella extinció massiva els va beneficiar, com va fer amb els nostres avantpassats.
Durant els 65 milions d’anys que han passat des d’aleshores, les serps, que van trobar-se que més de la meitat de la seva competència havia desaparegut, s’han diversificat en moltes més espècies de les que eren aleshores, especialitzant-se en diversos hàbitats i prenent mides que poden arribar a ser gegantines. Tota aquesta varietat, conclou l’estudi, va aparèixer després de l’impacte de l’asteroide, i va ser gràcies a ell que, a dia d’avui, les serps es compten entre els vertebrats que tenen representants a tots els continents del nostre planeta, amb l’excepció, és clar, de l’Antàrtida.
