L’asteroide que va matar els dinosaures també va crear les selves tropicals

Una investigació sobre pol·len i fulles fossilitzades revela algunes conseqüències de l'impacte de l'asteroide, de 12 quilòmetres d'amplada, que va caure a la Terra fa 65 milions d'anys

Asteroide dirigint-se a la Terra

Asteroide dirigint-se a la Terra | Pixabay

El meteorit gegantí que va provocar la desaparició dels dinosaures també podria haver estat responsable de l’aparició dels boscos tropicals i les selves pluvials que coneixem a dia d’avui, segons afirma un estudi elaborat per experts de la Institució de Recerca Tropical Smithsonian, al Panamà. Els resultats d’aquest treball, que han estat publicats a la revista ‘Science’, es basen en les anàlisis fetes a restes fossilitzades de fulles i de pol·len que van ser trobades a Colòmbia i que han servit per investigar de quina manera va canviar la flora d’Amèrica del Sud després que, fa 65 milions d’anys, un asteroide de 12 quilòmetres d’amplada impactés al Yucatán, iniciant una extinció massiva que va afectar tot el planeta.

La selva amazònica al Perú

La selva amazònica al Perú | MARTIN ST-AMANT (CC)

L’equip d’investigadors va examinar més de 50.000 mostres de pol·len fòssil i més de 6.000 fulles, corresponents tant a abans com a després de l’impacte de l’asteroide. Pel que van poder observar, abans que es produís el xoc catastròfic, les plantes més habituals al continent eren les falgueres i també les coníferes, un grup antic d’arbres que compren els pins, els abets, els cedres, els xiprers o les sequoies, entre d’altres. Després de l’impacte, però, no només van desaparèixer els dinosaures sinó que la diversitat vegetal va caure aproximadament un 45%, amb extincions de moltes espècies que van afectar, especialment les plantes amb llavor –gimnospermes–. A mesura que els boscos es recuperaven, en un procés que va durar sis milions d’anys, les plantes amb flor –angiospermes– van anar-se convertint en les més abundants. Tot plegat, és clar, va alterar profundament l’estructura dels boscos de la zona. Si a finals del Cretaci els arbres que els composaven estaven força separats i les seves copes no se solapaven, deixant zones obertes on la llum del sol arribava a la superfície, a les selves de després de l’impacte una gran coberta vegetal va deixar-les en la penombra, canviant totalment el funcionament de l’ecosistema.

L'esquelet d'un titanosaure, conservat al Japó

L’esquelet d’un titanosaure, conservat al Japó | Wikimedia Commons

Explicar el per què d’aquest canvi, però, resulta més complex que simplement observar-lo, i és per això que els investigadors responsables de l’estudi ofereixen tres explicacions possibles. La primera, relacionada amb l’extinció dels dinosaures, és que els grans herbívors controlaven la densitat dels boscos, alimentant-se de les fulles de dalt i sovint esclafant les que hi havia a terra. Una segona possible explicació és que la pluja de cendra que va seguir l’impacte del meteorit va enriquir el sòl, facilitant el creixement de les plantes amb flor, que és molt més ràpid que el de les llavors. Finalment, una tercera teoria és que l’extinció de moltes espècies de coníferes van deixar un espai que les plantes amb flor van poder omplir. Aquestes tres teories no són mútuament excloents sinó que podrien ser factors que van contribuir al canvi, però caldrà continuar investigant per saber del cert com es va produir aquest canvi radical en els boscos, que va originar les selves tropicals que coneixem.

Nou comentari