MonPlaneta
Troben dues espècies de llamprees extingides que s’alimentaven de carn

Un equip de paleontòlegs ha anunciat el descobriment, en un jaciment del nord de la Xina, de dues espècies de llamprees extingides que s’alimentaven de carn. Segons expliquen en un article publicat a ‘Nature Communications’, aquests animals, que van viure fa 160 milions d’anys, al mateix temps que els dinosaures, no consumien sang com els seus parents actuals i, a més, eren sorprenentment grossos.

Els exemplars més antics en què s’ha identificat una preferència alimentària

Les lamprees modernes tenen una boca plena de dents adaptada tant per a menjar carn com per a beure sang. L’anàlisi de les restes fòssils de les dents i de la resta de l’aparell alimentari dels fòssils descoberts, però, apunta clarament a una alimentació únicament de carn. Així, són els exemplars més antics que s’han trobat mai on s’ha pogut identificar una preferència alimentària, per la semblança de les dents de totes dues espècie amb les lamprees de l’hemisferi Sud, que també s’alimenten de carn.

L'anàlisi de la boca i les dents d'aquestes llamprees fòssils ha permès omplir un buit a la història de la seva evolució | Heming Zhang
L’anàlisi de la boca i les dents d’aquestes llamprees fòssils ha permès omplir un buit a la història de la seva evolució | Heming Zhang

La més gran de les dues espècies, la ‘Yanliaomyzon occisor’, feia uns 64 centímetres de llargada mentre que la segona, ‘Y. ingensdentes’, era més petita. En comparació, les lamprees actuals tenen una varietat de mides molt gran, que va dels 15 centímetres les més petites fins als 120 centímetres les més llargues.

Una troballa poc habitual

Aquests vertebrats sense mandíbula, que existeixen des de fa uns 360 milions d’anys, normalment no es fossilitzen bé, i és per això que el registre fòssil té uns buits tan grans pel que fa a la seva història evolutiva, la seva ecologia i la manera com es van desenvolupar els seus hàbits alimentaris.

Una evolució sorprenent

Pel que sembla, els primers membres de la família no eren depredadors tan agressius sinó que eren animals més petits i sense unes dents tan poderosa. A més, tampoc no tenien el cicle vital que les distingeix a dia d’avui, amb una etapa larvària en què s’alimenten filtrant aigua, una etapa juvenil en què són paràsits i una adulta en què es reprodueixen.

D’aquests nous fòssils, però, se’n desprèn que, si més no al període Juràssic, ja s’havien convertit en depredadors d’una mida considerable i amb una adaptació notable per a alimentar-se.

Més notícies
El fòssil trobat a Baviera, pertanyent a una nova espècie d'ocell del Juràssic
Descobreixen una segona espècie d’ocell que vivia durant el Juràssic
Fins ara l'única que es coneixia era l'Archaeopteryx amb qui, pel que indiquen les restes trobades, no només van compartir època sinó també hàbitat
Els paràsit de la toxoplasmosi sembla tenir un efecte molt important en el comportament dels llops | Europa Press
Un paràsit cerebral determina l’estructura social dels llops
El responsable de la toxoplasmosi té un paper important en el comportament d'aquests animals
La formiga parasitada per un fong | Universitat Estatal d'Oregon
Troben l’exemple més antic d’un fong parasitant una formiga
El bolet que sortia del seu interior també ha permès identificar un nou gènere i una nova espècie
Aquest fong parasita un dels fongs paràsits més coneguts del món | Joao Araujo
Troben paràsits que habiten dins dels fongs que ‘zombifiquen’ les formigues
Els 'Ophiocordyceps' tenen un enemic mortal desconegut fins ara

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa