Un equip de la Universitat d’Edimburg, a Escòcia, ha anunciat el descobriment de 134 jaciments arqueològics d’època romana al nord del Mur d’Adrià, que durant molts anys va ser la frontera entre l’Imperi Romà i els nadius pictes i britons que resistien més al nord. En un article publicat a la revista ‘Antiquity’, els investigadors miren d’explicar com la invasió romana va afectar la vida de les comunitats de la Gran Bretanya, que es trobaven en plena Edat del Ferro.
La frontera nord de l’Imperi
El Mur d’Adrià va començar a ser aixecat l’any 122 al nord d’Anglaterra com a marca del límit septentrional de l’Imperi. Vint anys després es va construir el Mur d’Antoní molt més al nord, a la línia que actualment separa les Terres Altes i les Terres Baixes d’Escòcia. Aquella frontera, però, va durar poc, i la que es va mantenir més temps va ser la del Mur d’Adrià.
Tot i que la història de la Gran Bretanya romana ha estat molt estudiada, la dels pobles del nord d’Anglaterra i d’Escòcia que van resistir el domini imperial és força menys coneguda. I no obstant això, la presència imperial del sud devia impactar enormement les seves vides, especialment durant els intents d’invasió.
Un projecte per recuperar la memòria de britons i pictes
És per això que aquest projecte de la Universitat d’Edimburg, anomenat “Més enllà dels Murs: Reavaluant l’Edat del Ferro i les Topades amb els Romans al Nord de Gran Bretanya” vol explorar l’àrea entre els dos murs d’aquí al 2024. La primera fase ha estat l’exploració d’una zona de 1.500km2 al sud-oest d’Escòcia, on les legions romanes van pressionar per conquerir terres més al nord.
Aquesta regió és el lloc on s’han trobat més fletxes romanes de tota l’illa, mostrant l’enorme violència que es va desplegar entre totes dues parts. No obstant això, no hi ha fonts escrites d’aquell període, i per tant l’únic indret d’on aprendre què va passar és la terra mateixa. En això ha estat molt útil el Lidar, el sistema de mapeig per làser que aixeca reproduccions en 3D del relleu.
Tot un nou camp per explorar
Gràcies a això s’han pogut descobrir aquest centenar llarg de poblats, que fins ara no s’havien detectat i que se sumen als que sí es coneixien per arribar a un total de 704. La majoria dels que s’han trobat ara són granges petites, cosa que ajuda a comprendre millor quin tipus de vida duien els habitants de la regió i, també, entendre quina relació hi havia amb els romans més enllà de les èpoques de conflicte o un cop conquerits, servint, per exemple, com a part de les línies de subministrament que alimentaven les legions.
La manera com estan distribuïts els jaciments, a més, sembla indicar un patró organitzatiu a l’hora de triar els llocs on fundar els assentaments. Ara que han estat localitzats, els investigadors es desplaçaran a alguns d’ells i els excavaran i analitzaran en detall per aprendre’n com més coses millor, tant de la vida dels britons i pictes com dels canvis que va causar l’arribada dels romans.
