Un equip internacional d’investigadors, format per experts de la Universitat de Warwick (Anglaterra), la Universitat Hebrea de Jerusalem i la Universitat Reichman (Israel) i la Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Economics afirma que ha trobat una nova explicació que desafia la teoria més estesa sobre l’aparició de les societats complexes i els impostos fa milers d’anys. En comptes d’assenyalar l’aparició de l’agricultura, creuen que va ser l’auge del conreu dels cereals el que va causar l’aparició dels Estats, un dels fenòmens més decisius de la història de la humanitat.

Facilitat confiscatòria

En un article titulat ‘L’origen de l’Estat: productivitat o apropiabilitat de la terra?’ i que ha estat publicat a la revista ‘Journal of Political Economy’, els experts assenyalen que la productivitat del sòl, per sí sola, no duu a l’aparició d’estructures de recaptació d’impostos. Així, l’expansió del conreu de cereals, que han de ser collits i emmagatzemats i que poden ser confiscats en forma d’impostos, va suposar un canvi respecte el conreu d’arrels comestibles, que es queden sota terra i són més difícils d’emmagatzemar.

Els cereals resulten molt més fàcils d’expropiar i emmagatzemar que no pas altres conreus, cosa que va facilitar l’aparició dels Estats allà on eren el conreu majoritari

Una relació clara

Fent servir dades sobre la productivitat de la terra i el cultiu de cereals al llarg de milers d’anys, els investigadors han demostrat que no hi ha correlació entre la primera i l’aparició de societats jerarquitzades mentre que, en el segon cas, sí que n’hi ha. Entre la informació emprada per arribar a aquesta conclusió hi ha el coneixement al llarg de milers d’anys de la complexitat de les societats, la distribució geogràfica de parents salvatges de plantes cultivades, l’idoneïtat de la terra per a diversos conreus…

Així és com es va poder observar que en alguns indrets, malgrat milers d’anys d’agricultura, no hi van aparèixer Estats, mentre que en d’altres la recaptació d’impostos a canvi de la seguretat de les vides i la propietat va sorgir amb més rapidesa. La diferència era, justament, en el conreu de cereals, que eren molt més fàcils de gravar i expropiar. Als llocs on era l’únic conreu disponible, van aparèixer grans imperis mentre que, on es conreaven cereals però també arrels comestibles i tubercles, l’organització social estava menys estratificada.

Nínive va ser una de les grans ciutats dels imperis de les valls fèrtils de l’Orient Mitjà, bressol de la civilització tal com l’entenem avui

Un pas imprescindible per a l’existència del món d’avui

Després del pas dels caçadors-recol·lectors als grangers, les societats humanes es van anar jerarquitzant fins a l’aparició dels Estats i els impostos, cobrats a canvi de protecció i la salvaguarda d’uns “llei i ordre” creats expressament per a ser mantinguts. Sense això, però, el creixement econòmic de la humanitat, que va dur a la industrialització i al benestar que es viu avui a molts indrets del món, no hauria estat possible. I tot plegat gràcies als cereals: si ens haguéssim dedicat a menjar patates, cebes i pastanagues en comptes de blat, potser res d’això no hauria passat. Si més no, això és el que conclou aquest estudi, que afirma que on aquests darrers conreus eren més habituals, les jerarquies socials eren molt més laxes, si és que existien.

Nou comentari

Comparteix