Després de segles trobant restes fossilitzades de trilobits, finalment se n’han descobert unes quen han permès, per primera vegada, trobar proves concloents de la seva alimentació. En un article publicat a la revista ‘Nature’, un equip d’investigadors explica com l’anàlisi en 3D d’uns fòssils d’una espècie d’aquests animals ha permès detectar les restes dels seus darrers àpats, que van quedar al sistema digestiu i que inclouen animals amb closca, eriçons i estrelles de mar i altres animals dels fons marins.
Un grup d’animals enorme i que va existir durant molt de temps
Aquests aliments van ser descoberts, parcialment digerits, quan els investigadors van observar un escàner en tres dimensions d’alta resolució d’un exemplar de ‘Bohemolichas incola’, una espècie coneguda però relativament poc habitual de trilobit que va viure aproximadament fa 465 milions d’anys. Aquest grup d’animals, que va existir fa entre 520 i 252 milions d’anys, van ser un dels principals components de la fauna marina durant moltíssim temps, i és per això que no només se n’han trobat moltíssimes restes sinó que es van diversificar prou com perquè, a dia d’avui, en coneguem més de 20.000 espècies.
Els continguts del seu estómac diuen què i com menjava
Per l’estat en què es trobaven els continguts de l’estómac d’aquest exemplar, els investigadors conclouen que els animals eren prou petits com perquè el trilobit se’ls empassés sencers. A més, a diferència del que es creu d’altres espècies de trilobit, aquesta en concret no tenia un tracte digestiu dual, donant informació directa de la seva fisiologia, la manera com s’alimentaven i, també, les possibles diferències que hi podria haver hagut entre espècies i al llarg dels centenars de milions d’anys que van existr com a grup.
La manera com estaven agrupades les restes al tub digestiu del trilobit, a més, també apunta que quan va morir s’havia estat alimentant de manera contínua, probablement ‘escombrant’ el fons marí buscant restes trencades d’animals amb closca i digerint els teixits tous que encara tinguessin enganxats. I com que les closques riques en calci no havien estat dissoltes, es creu que el seu aparell digestiu devia ser alcalí o tenir un pH neutral per impedir que tot aquest calci passés al seu torrent sanguini.
