Un equip de científics xinesos ha identificat uns fòssils del període Cambrià com els d’un dels primers vertebrats que va evolucionar al nostre planeta. En un article publicat a la revista ‘Science’, els investigadors afirmen que, examinant-los, han vist que aquells animals tenien brànquies, un inici del que va acabar sent la mandíbula i que eren, molt probablement, la branca més antiga del subfílum dels vertebrats.
Una gran família amb un avantpassat comú misteriós
La dels vertebrats és una família extraordinàriament diversa a què pertanyen tant les serps com les balenes com les aus i, és clar, també nosaltres. La seva aparició, però, continua sent un dels grans misteris de l’evolució, i el fet que els primers probablement no tinguessin esquelet fa molt difícil trobar pistes al registre fòssil.
I tot i això, aquest equip d’investigadors ha examinat més de cent fòssils de fa 400 milions d’anys i ha trobat algunes coses molt interessants. Aquests animals, anomenats yunnanozous, tenien els teixits tous dels costats de la seva medul·la espinal dividits en segments, un tret que compartien amb els actuals amfioxiformes, un dels animals invertebrats més propers a nosaltres, i també en els embrions dels vertebrats. A més, als costats del cap hi tenien unes estructures arquejades que s’assemblen molt, tant en forma com en posició, a les brànquies dels peixos actuals.
Una mirada amb tecnologies noves
Així doncs, sembla que els yunnanozous són alhora vertebrats i molt semblants als invertebrats més propers a nosaltres, com si ocupessin el lloc d’una de les famoses “baules perdudes” de l’evolució i, per tant, podrien ser importantíssims per entendre com es va desenvolupar i diversificar la vida a la Terra. Per acabar-ho de corroborar, ja que fins ara hi havia hagut molta discussió entre la comunitat científica, els investigadors van fer servir algunes de les tècniques més avançades de què disposem, com ara els raigs X en tres dimensions, els microscopis electrònics…
Gràcies a això, s’ha pogut comprovar que el que semblen brànquies eren efectivament brànquies, amb unes fibres iguals que les que forma una proteïna que, a dia d’avui, és present al cartílag. A més, la distribució, mida, forma i número de cambres cel·lulars d’aquestes suposades brànquies són exactament les mateixes que les que podríem veure, a dia d’avui, en un embrió de peix.
Conclusions curioses sobre l’evolució dels vertebrats
Així doncs, aquests éssers de fa 400 milions d’anys ja tenien brànquies com les dels vertebrats perquè eren entre els primers exemples del grup d’animals d’on van sortir. Així doncs, l’avantpassat de tots els vertebrats ha de ser encara una mica més enrere, per bé que resultarà molt difícil de trobar per les raons esmentades abans.
Curiosament, si les estructures observades en els yunnanozous eren brànquies com les que tenen els peixos, en els animals que no tenim brànquies, com ara nosaltres mateixos, van acabar convertint-se en diverses estructures a la zona del coll, inclòs el maxil·lar inferior. La mandíbula, però, encara va trigar molt de temps a desenvolupar-se ja que, quan ho va fer, els yunnanozous ja feia 100 milions d’anys que havien desaparegut.
Un altre element interessant és, justament, la presència de cartílag en aquestes estructures. Als vertebrats moderns, unes cèl·lules anomenades cresta neural s’hi desplacen des del sistema nerviós central durant el desenvolupament i, allà, es converteixen en cartílag. Això fa pensar que, fins i tot en un moment tan primerenc, els protovertebrats ja tenien un cordó nerviós que produïa una cresta neural, un fet que els distingeix dels seus parents més propers, els amfioxiformes.
