Un equip d’investigadors ha publicat un article a la revista ‘Science’ on explica que ha esbrinat per què els humans tenim més control de la veu que la resta dels primats. Curiosament, la diferència no és en què tinguem algun element més a la gola per articular sinó que en tenim un de menys: unes membranes al voltant de les cordes vocals. Tots els primats en tenen excepte nosaltres.
Un element essencial d’allò que ens fa humans
El plor, els crits, els canvis en les inflexions de la veu, en el trimbre i la potència, són un tret essencial de la comunicació entre les persones i, per aconseguir-lo, sembla que vam haver de deixar anar una mica de llast. Els humans, a la laringe, hi tenim les cordes vocals, que vibren per produir sons. Els altres primats, però, també hi tenen unes membranes, i l’absència és allò que ens permet controlat la nostra veu per produir el llenguatge oral.
El funcionament bàsic de les cordes vocals
Les membranes vocals són com la canya d’un clarinet i faciliten que alguns animals cridin o xisclin molt més fort del que ho podem fer nosaltres, com és el cas dels altres primats. Tots els primats, de fet, fem els sons bàsicament de la mateixa manera, empenyent l’aire dels pulmons a través dels músculs de la laringe per crear ones sonores. En els humans, els xiscles només es poden fer aplicant una pressió extrema a la veu però, com que no tenim membranes, normalment fem sons més estables que poden ser manipulats per la boca i la llengua i fer els sons complexos que defineixen el llenguatge.
Un seguit de diferències claus
A l’estudi, fet sobre 43 espècies diferents d’aquesta gran família, els investigadors van descobrir que nosaltres sóm els únics que no les tenim, una pèrdua que podria haver suposat un canvi clau en l’evolució de la humanitat perquè, sense ell, ens hauríem hagut de limitar al llenguatge escrit, si és que va aparèixer abans que el parlat, com afirmava l’escriptor William S. Burroughs.
A més d’aquesta diferència física, és clar, també n’hi ha d’altres d’importants, com ara alguns gens que podrien haver contribuït al desenvolupament del llenguatge i una estructura cerebral diferent que ens permet tenir més control de la parla.
