Els humans, quan parlem, tendim a preferir les paraules curtes, si més no en la majoria dels idiomes. El que no se sabia fins ara, però, és que els pingüins fan exactament el mateix, en el primer cas com aquest fora de l’ordre dels primats. Aixó ha anunciat un equip de científics italians que, en un article a la revista ‘Biology Letters’, han presentat els resultats d’un estudi que afirma que els pingüins africans, nadius de les costes de Sud-àfrica i Namíbia, fan servir els mateixos patrons de parla que nosaltres, preferint les “paraules” més curtes i fent frases on, com més llargues són, més curtes són les síl·labes que contenen.
Els investigadors van enregistrar gairebé sis-cents crits d’aparellament d’aquesta espècie d’ocell, corresponents a vint-i-vuit exemplars adults de tres colònies diferents que viuen a diversos zoos d’Itàlia. Quan els van estudiar, van adonar-se que les seqüències vocals que empren contenen tres síl·labes diferents que varien en llargada, i que la majoria de “paraules” fenen servir més sovint la més curta i, en el cas de les “frases”, és a dir, seqüències de paraules, també tendien emprar els sons més curts. Això es correspon exactament a dues lleis lingüístiques existents en els humans: la Llei de la Brevedat de Zipf i la Llei de Menzerath-Altmann, que compleixen la majoria d’idiomes coneguts.
Així, els pingüins, si més no els africans, fan servir les síl·labes que poden pronunciar de la manera més econòmica possible, reservant les més curtes per als crits d’aparellament més habituals.
