Els dofins, durant els primeres mesos de vida, desenvolupen un so únic, una manera de xiular que representa la seva identitat, de la mateixa manera que els humans tenim el nostre nom. Aquesta és la conclusió sorprenent a què ha arribat un equip d’investigadors després d’un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’ i que mostra un cop més les grans capacitats d’aquests animals, en aquest cas en la seva creativitat i personalitat però també en la manera com creen i mantenen relacions socials.

El treball també determina que la diferència entre el ‘nom’ de cada dofí té alguns condicionants, especialment l’entorn on viuen i la demografia de cada població. Així, el desenvolupament d’aquest signe d’identitat durant la seva primera joventut és influenciat pels altres dofins de què aprenen, però cadascun varia en volum, freqüència, altura i durada.

Cada dofí desenvolupa el seu nom al principi de la vida i el fa servir fins que mor | Whale Scientists
Cada dofí desenvolupa el seu nom al principi de la vida i el fa servir fins que mor | Whale Scientists

La comunicació dels dofins

L’estudi dels xiulets dels dofins, i especialment d’aquests xiulets “individuals” fa més de mig segle que dura, i els investigadors han aconseguit comprendre moltes coses sobre com i per què els fan servir. El que no s’ha comprès tant, però, són els factors que influencien la seva creació, com arriben a determinar quins sons concrets determinaran la seva presentació davant del món.

Aquest darrer article, resultat de l’observació de dofins al Mediterrani, ara ha trobat aquests dos factors principals. Així, per exemple, els dofins que viuen en llocs amb més praderies marines tenen ‘noms’ amb un to més alt i més curts que els que viuen en zones més enfangades. D’altra banda, els dofins de grups més petits tenen ‘noms’ amb més canvis de to que els que són de grups més grans.

Fins i tot després d'anys de no veure's, els dofins es poden reconèixer | Pixnio
Fins i tot després d’anys de no veure’s, els dofins es poden reconèixer | Pixnio

Uns animals fascinants

És possible, doncs, que la creació d’aquests signes d’identitat tingui relació amb l’adequació al seu hàbitat. En qualsevol cas, els estudis fets durant els darrers anys han aconseguit descobrir moltes coses sobre aquests noms, com ara que els altres dofins també els fan servir però molt menys sovint i que, a més, imiten els dels altres per ‘cridar-los’.

Tot plegat fa pensar que els dofins, com els humans i probablement altres animals com ara els elefants, són capaços de reconèixer-se a llarg termini en entorns socials, recordant-se pels seus xiulets fins i tot després de 20 anys sense veure’s. Un altre tret que els serveix per identificar-se els uns als altres, a més del ‘nom’, és el gust de la seva orina.

Nou comentari

Comparteix