La troballa d’un científic, que ha descobert que 53 animals marins que es creia que eren silents es poden comunicar, podria canviar la manera com entenem l’evolució dels vertebrats. En un article publicat a ‘Nature Communications’, Gabriel Jorgewich-Cohen afirma que, gràcies al seu estudi d’éssers a què mai s’havia parat prou atenció pel que fa a si ‘parlaven’ o no, ha arribat a la conclusió que tots els vertebrats que respiren pel nas i que es comuniquen a través de sons tenen un sol avantpassat comú que va viure fa 400 milions d’anys.
Jorgewich-Cohen, que és estudiant de doctorat a la Universitat de Zuric (Suïssa), va fer servir micròfons per gravar un bon número d’espècies, incloses tortugues marines, que fan servir sons per expressar coses tan simples com que es volen aparellar o, fins i tot, que volen sortir de l’ou. El científic es va plantejar la possibilitat que tots aquells animals marins es comuniquessin amb sons, i va emprar equips d’àudio i vídeo per observar 53 espècies en captivitat: 50 tortugues, una tuatara, un dipnou i una cecília, animals extraordinàriament diferents.
Animals silenciosos però no muts
Fins ara es pensava que tots aquests animals eren muts, però l’investigador ha demostrat que només no se’ls sentia perquè els son que emeten són difícils de detectar perquè, sovint, són molt silenciosos o fins i tot és possible que només emetin un so cada uns quants dies. A més, en ser animals aquàtics, també havien estat menys investigats.
Gràcies a la combinació de vídeos i àudios aconseguits, Jorgewich-Cohen ha pogut connectar els sons i les conductes que s’hi associen, donant-los un sentit clar. Així, per exemple, les tortugues marines canten des de l’interior dels ous, per tal de sincronitzar la seva eclosió i minimitzar el risc que els depredadors les cacin; i les tuatares criden per mantenir el seu territori lliure d’invasors.
Reordenant l’evolució
Tot plegat li va fer pensar que els seus descobriments eren importants en l’evolució dels animals que emeten sons. Així, a través de l’anàlisi filogenètica, l’estudiant de doctorat va anar tirant enrere per descobrir quina relació hi havia entre tots ells. Bàsicament es comparen els coomportaments de diverses espècies i es distribueixen com si fossin un arbre genealògic. Si els animals emeten sons, per exemple, és possible que tinguin un avantpassat comú que també ho fes.
Després d’aquest procés, va concloure que tota la comunicació acústica dels vertebrats prové d’un sol avantpassat comú que va viure fa 400 milions d’anys, en un moment en què la majoria d’espècies de la Terra vivia, a més, sota l’aigua.
