Fa 240 milions d’anys, durant el Triàssic -el primer dels tres períodes del mesozoic, conegut vulgarment com “l’era dels dinousaures-“, un ictiosaure, un rèptil amb una forma molt semblant a la dels dofins actuals, va devorar un altre rèptil marí que només era una mica més petit que ell mateix. La mort li va arribar al cap de molt poc i, en quedar fossilitzat, va deixar per a la posteritat la primera mostra del que es coneix com a ‘megadepredació’, és a dir, d’un gran animal menjant-se’n un altre.
El fòssil de l’ictiosaure, amb el seu àpat encara a l’interior, va ser descobert l’any 2010 al sud-oest de la Xina i, la setmana passada, la seva descripció va ser feta pública per científics de la Universitat de Califòrnia – David, als Estats Units.
Els ictiosaures van aparèixer als oceans del nostre planeta després de la gran extinció del Permià, la més gran de la història de la Terra. Tot i que el seu cos era semblant al de les tonyines actuals, aquests animals respiraven a través de pulmons, no pas de brànquies. A més, com les orques o els grans taurons d’avui, segurament eren a dalt de tot de la cadena tròfica dels ecosistemes on vivien tot i que, fins fa molt poc, no se n’havien trobat indicis clars. La troballa de 2010 va canviar tot això, és clar.
Quan els investigadors van trobar les restes d’un Guizhouichthyosaure, es van adonar que hi havia una pila d’ossos al seu estómac que, en ser examinats, van resultar ser d’un Xinpusaurus xingyiensis, un animal pertanyent al grup dels talatosaures, més semblants als llangardaixos i que encara tenien quatre potes que feien servir per nedar. Si l’ictiosaure, quan era viu, devia medir gairebé 5 metres de llargada, la seva presa en feia uns quatre, tot i que era menys corpulenta. Si a l’estómac van trobat la secció central d’aquest darrer, no gaire lluny en van trobar la cua.
Sobre què va causar la mort de l’ictiosaure i va permetre fer aquesta troballa 240 milions d’any més tard, alguns experts pensen que, pel poc temps que va passar entre que va caçar el xinpusaure i la seva mort, potser els esforços d’aquest per no ser devorat li van causar una lesió mortal o, potser, fins i tot es va fer mal mentre ja l’havia matat i se l’estava menjant.
