La competència per l’aliment entre el tauró més gros de la història, el megalodon; i el gran tauró blanc, podria haver acabat amb l’extinció del primer, segons afirma un estudi dut a terme per un equip internacional d’investigadors i publicat a la revista ‘Nature Communications’. Un estudi de les dents fòssils d’aquest animal, extingit fa tres milions d’anys, conclou que s’alimentaven de les mateixes preses que els seus parents més petits i que van perdre contra ells la cursa de l’evolució.
Altres factors ambientals
El treball també aforma que altres pressions ambientals, com ara la caiguda de les poblacions de balenes i altres preses, així com els canvis en el nivell del mar, fossin altres factors que contribuissin a la desaparició d’aquest enorme depredador, una extinció que, fins ara, havia estat un misteri que intrigava els investigadors de tot el món.
L’anàlisi de les dents confirma que tenien dietes semblants
L’estudi de la seva alimentació ha estat un element clau per determinar aquesta causa probable del seu declivi. Gràcies a l’ús dels isòtops de zinc a les dents de taurons vius i extingits, s’ha pogut entendre quina era la seva dieta. Aquests indicadors químics indiquen que tant el megalodon com el gran tauró blanc ocupaven el mateix lloc a la cadena alimentària, caçant balenes, dofins i marsopes, posant-los en competició directa.
Una nova passa en la resolució d’una extinció misteriosa
Tot i que cal continuar investigant per treure l’entrellat al misteri de l’extinció del megalodon, aquest estudi aporta proves clares de la competència entre totes dues espècies per uns recursos minvants. Aquest depredador gegantí, que podia medir fins a 18 metres de llargada i pesar fins a 60 tones, va aparèixer fa uns 22 milions d’anys i era tres vegades més gran que el seu rival, el gran tauró blanc, amb unes dents de deu centímetres de llargada.
