Les proteïnes VNAR del sistema immunològic dels taurons, semblants als nostres anticossos, són eficaços a l’hora de prevenir la infecció de cèl·lules humanes pel SARS-CoV-2, les seves variants i diversos coronavirus més. Tot i que no s’espera que puguin ser emprats properament com a teràpia, sí que ens podrien ajudar en el futur, preparant-nos per al salt d’altres coronavirus als humans.
Aquests “anticossos” dels taurons han aconseguit neutralitzar el coronavirus WIV1-CoV, que pot infectar cèl·lules humanes però que, actualment, només circula entre els rat-penats. Una gran esperança, doncs, en cas que es tornés a produir un cas semblant al que va provocar l’inici de la pandèmia de Covid-19.
Aquest descobriment, fet per investigadors nord-americans en col·laboració amb una companyia biomèdica escocesa, ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’, i és un dels molts avenços que s’han fet darrerament per preparar-nos per a futures pandèmies causades per coronavirus.
Els VNAR, que mesuren una desena part que els anticossos humans, es poden adherir a proteïnes dels patògens d’una manera molt efectiva a l’hora d’aturar infeccions. D’entre tots els que han identificat, es van seleccionar els tres més prometedors i es van testar contra el SARS-CoV-2 i el SARS-CoV-1, el causant de la primera epidèmia de coronavirus del segle, que va tenir lloc el 2003.
Un dels VNAR, anomenat 3B4, és particularment eficaç perquè s’enganxa a la proteïna espiga del virus, la que va servir per adherir-se a les cèl·lules humanes, i impedeix que les infecti. Com que aquesta proteïna és molt semblant en coronavirus molt diferents, fins i tot aconsegueix neutralitzar el MERS, un altre virus de la mateixa família però genèticament força llunyà.
Així doncs, el VNAR 3B4 és un candidat molt prometedor per combatre tant els virus que coneixem com els que encara no han aparegut. En el cas del SARS-CoV-2, cap de les variants ha patit una mutació prou gran a la proteïna espiga com per impedir que aquest pseudoanticòs les neutralitzi.
Un altre tret destacat d’aquestes proteïnes és que funcionen d’una manera diferent als medicaments i teràpies fetes servir fins ara, obrint tot un nou camp d’investigació. A més, són molt més barates i fàcils de produir que els anticossos humans i es podrien administrar de diferents maneres, tot i que això encara requeriria estudis en més profunditat.
