En un moment crític per a la supervivència dels taurons, amb 16 de les 31 espècies que hi ha actualment als oceans amenaçades d’extinció i una reducció de la població total de taurons i rajades del 71% entre 1970 i 2018, les bones notícies van molt buscades. Ara, però, podem celebrar que un equip de científics ha aconseguit que 97 bebès tauró neixin gràcies al programa d’inseminació artificial més gran que s’ha fet mai, un procés explicat en un article a la revista ‘Scientific Reports’ i que podria millorar la salut dels taurons dels aquaris millorant la seva diversitat genètica i evitant la necessitat de traslladar-los amunt i avall perquè es reprodueixin, procés que els causa molt d’estrès.
En l’estudi, de quatre anys de durada investigadors van recollir esperma de 19 mascles i van inseminar 20 femelles de tauró de bambú blanquejat, una espècie dels oceans Pacífic i Índic, que creix fins a un metre de llargada i que es troba “gairebé amenaçada” segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Un dels factors que va dur a la tria d’aquesta espècie és que ponen ous, molt més fàcils de monitoritzar. En alguns casos els taurons emprats a l’estudi eren del mateix aquari però en altres, per provar la viabilitat de l’esperma refrigerat i traslladat, eren d’indrets diferents. L’èxit va ser semblant en tots dos casos, i això assenyala com de fàcil i eficaç pot ser el trasllat d’esperma de tauró per inseminar femelles. Dels 97 taurons nascuts, 16 eren de pares d’aquaris diferents, obrint la porta a una xarxa d’intercanvi internacional que millori la variabilitat genètica dels exemplars que viuen en captivitat.
Aquesta operació també ha permès observar casos de reproducció asexual –partenogènesi– en què les femelles creaven un embrió sense cap material genètic d’un mascle. D’entre els 97 taurons nascuts, tres eren d’ous de dues femelles que havien estat inseminades però que, tot i això, eren clons de les seves mares. Una d’elles, de fet, va tenir cries mitjançant reproducció sexual i, 74 i 78 dies després, va pondre ous d’on van sortir dues cries nascudes per partenogènesi. Aquest fet sorprenent obre moltes preguntes sobre la partenogènesi en taurons, com ara per què no va fer servir l’esperma amb què havia estat inseminada, ja que aquesta espècie de tauró té la capacitat d’emmagatzemar-lo i emprar-lo diverses vegades.
En qualsevol cas, la informació obtinguda en aquest estudi s’està fent servir per desenvolupar tècniques d’inseminació artificial per a altres espècies de taurons i també per a les rajades, especialment per a les que es troben més amenaçades. Tot i això, aconseguir reproduir aquests animals en captivitat no elimina la necessitat de protegir els hàbitats dels qui encara viuen en llibertat, ja sigui controlant la pesca o frenant l’escalfament global que els pot destruir.
