Aquest 20 de juliol fa 200 anys del naixement del naturalista i matemàtic Gregor Mendel, considerat el fundador de la genètica. Tot i que va ser el primer a descobrir les lleis de l’herència, que va publicar el 1866, la comunitat científica no les va acceptar fins més de 30 anys després. Quan es va demostrar la validesa de les seves teories ja feia 16 anys que Mendel havia mort, però les seves descobertes van canviar la ciència per sempre i van inaugurar l’era de la genòmica.
Noves dades sobre les seves descobertes
En un article recent publicat a la revista ‘Nature Genomics’, un equip d’investigadors de KeyGene (Països Baixos) i el Centre John Innes (Regne Unit) han mirat d’esbrinar com ho va fer Mendel per deduïr les lleis de l’herència tenint en compte el coneixement que es tenia de les cèl·lules a mitjan segle XIX. Les seves conclusions, basades en les darreres informacions històriques descobertes, demostren una vegada més que el monjo agustí, abat del monestir de Sant Tomàs a Brno (Txèquia), es va avançar dècades al seu temps.
El doctor Noel Ellis, un dels autors de l’estudi, explica a la pàgina web del Centre John Innes que descobrir nous detalls sobre la seva vida ha permès imaginar-se “l’entorn científic i intel·lectual en què treballava”. Tenint en compte que Mendel no sabia absolutament res sense genètica i que ho va esbrinar tot per sí mateix, considera que el seu mètode és “altament instructiu”.
Una manca gairebé completa de documentació
L’abat Mendel va començar a treballar com ho faria qualsevol pagès o jardiner, amb objectius purament pràctics, aban d’interessar-se per quins mecanismes biològics hi devia haver darrera les característiques que un organisme hereta dels seus avantpassats. A més, la nova informació obtinguda també demostra que el naturalista es va adonar de com d’important era la formació de les cèl·lules reproductives la fertilització en el procés hereditari.
Els investigadors remarquen que, a diferència d’altres grans impulsors de la biologia, com Charles Darwin, Gregor Mendel no va deixar notes ni cartes més enllà de dos articles científics, un dels quals és el famós ‘Experiments sobre la hibridació de les plantes’ que, recorden el científics, continua sent, essencialment, el que s’ensenya a l’escola a dia d’avui sobre la genètica.
La digitalització aporta més informació
Així doncs, descobrir més coses sobre les seves investigacions semblava que dugués a una via morta. Gràcies a la digitalització, però, els investigadors han pogut accedir a articles de diaris, anuaris i altres documents del segle XIX. Així és com s’ha pogut comprovar que, partint de la teoria cel·lular, proposada molt poc abans que iniciés les seves investigacions, Mendel va arribar a conclusions encertades sobre com alguns trets de les plantes es transmetien dels progenitors a la seva descendència.
Els famosos experiments amb pèsols van fer que Mendel s’adonés que hi havia d’haver alguna cosa que permetés transmetre aquests trets, una mena de ‘codi’ que ell anomenava “Elemente” i que nosaltres coneixem com a “gens”. Per a cada molts trets hi havia d’haver dos ‘elements’ diferents, que són els que marquen, per exemple, els colors dels pèsols. Mendel va proposar que, a les cèl·lules reproductives del mascle i la femella de la flor, només hi havia un tipus d”element’ i que es transmetien a la descendència, que en rebia un del pare i un de la mare.
Un talent avançat al seu temps
A dia d’avui sabem que només es transmeten la meitat dels cromosomes, però que Mendel arribés a aquestes conclusions, i que fins i tot inventés els termes “dominant” i “recessiu” per la prevalença d’alguns trets, només a partir dels seus experiments, gairebé sembla més un prodigi ara que no pas al segle XIX. Al cap i a la fi, coneixent la complexitat de la genètica, poder deduir els seus principis elementals partint gairebé ‘de zero’ és un fet extraordinari.
