Els papuans actuals tenen un sistema immunològic que es va desenvolupar amb la influència de l’ADN dels denissovans, un parent misteriós dels humans moderns que se sap que, en alguns indrets, es va hibridar amb els nostres avantpassats. Així ho afirmen els resultats d’un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Melbourne (Austràlia) i publicat a la revista ‘PLOS Genetics’.
Un parent misteriós dels neandertals
Els indígenes de l’illa de Nova Guinea han heretat fins a un 5% del seu genoma dels homes de Deníssova, una espècie propera als neandertals que es coneix, des de fa pocs anys, gràcies a algunes restes trobades a Sibèria i el Tibet i també per les restes d’ADN que han deixat en diverses poblacions humanes i també en restes d’altres espècies prehumanes.
Analitzant l’ADN buscant fragments d’altres espècies
Per aprofundir en el coneixement sobre els denissovans i la seva relació amb els papuans, els investigadors van analitzar el genoma de 56 persones per identificar seqüències d’ADN denissovà o neandertal i veure quin efecte tenen en el funcionament de diversos tipus de cèl·lules. Els resultats apunten no només que els papuans tenen ADN denissovà però gens de neandertal sinó, també, que aquests fragments de codi genètic afecten les cèl·lules del sistema immunològic i les seves funcions.
Resultat que animen a continuar investigant
La recerca feta per aprofundir en aquests resultats va confirmar no només que l’ADN denissovà regula gens propers sinó que ho fa de maneres que poden afectar la seva resposta a les infeccions. Així, sembla que la hibridació va alterar el sistema immunològic dels humans moderns que vivien a Nova Guinea i les illes properes, possiblement ajudant-los a adaptar-se a l’entorn.
Continuar explorant aquestes restes d’ADN d’espècies extingides d’humans en les persones d’avui, i aprenent quins efectes causen pel que fa a l’expressió genètica, podria ser molt important per entendre quines conseqüències va tenir la hibridació entre els humans antics i altres espècies properes. El resultat d’aquest estudi, a més, també dóna suport a la idea que aquest ADN antic va tenir una influència important en la diversitat genètica i l’evolució dels humans actuals, afectant moltes característiques de les persones que el van heretar.
