Un equip d’investigadors de l’Institut Max Planck de Dresde (Alemanya) ha anunciat la descoberta d’una diferència clau entre el cervell dels humans moderns i el dels neandertals. Segons expliquen en un article a la revista ‘Science’, una petita variació al codi genètic podria haver donat als nostres avantpassats més directes un avantatge decisiu en la cursa evolutiva, que els va permetre prosperar mentre els seus cosins desapareixien fa uns 40.000 anys.
Un cervell més gros que el nostre
D’entrada, l’estudi de cranis fossilitzats dels neandertals mostra que el seu cervell, en tot cas, era una mica més gros que el dels humans moderns. No obstant això, la manca de teixits tous no ha permès conèixer res més d’aquest aspecte. L’ADN, però, pot tenir la resposta. Segons sembla, una mutació genètica va accelerar la creació de neurones en els Homo sapiens, mentre que la variant del gen que tenien els neandertals, que es diferenciava en només un aminoàcid, feia que es creessin a un ritme més lent.
Una mutació augmenta les neurones del lòbul frontal
Això podria ser una de les peces clau que ens va fer humans, segons apunten els experiments fets amb ratolins. Els investigadors van insertar les dues versions del gen a embrions, comprovant que la variant dels humans moderns creava més ràpidament neurones al neocòrtex, un resultat que també es va produir en els experiments que van fer amb fures i amb teixits humans fets de cèl·lules mare.
Un possible avantatge cognitiu
Així doncs, els humans primitius podrien haver tingut un avantatge cognitiu independent de la mida del cervell, fent que el seu lòbul frontal tingués més neurones que el dels neandertals. Tot i això, hi ha diversos ‘peròs’ a aquesta investigació, com el fet que la diferència en la producció de neurones fos més petita en els teixits humans cultivats que en els ratolins i que la diferència genètica podria ser un tret exclusiu de les poblacions d’Europa Occidental, de què hi ha les bases de dades genètiques més importants.
De fet, d’una banda, els neandertals tenien una cultura més desenvolupada de la que es pensava fa uns anys, havent arribat, fins i tot, a crear art, i també s’han acumulat cada cop més proves d’hibridació entre humans primitius i neandertals. Així, tot i que hi ha forces diferències genètiques identificades entre les dues espècies, també hi ha gens que, originats en els neandertals, tenen conseqüències en la salut dels humans d’avui.
