Un equip d’investigadors de la Universitat Goethe de Frankfurt, a Alemanya, ens duen una història curiosa sobre la presència romana a l’antica Germània. Segons uns descobriments recents, l’Imperi havia trobat una mina de plata molt a prop del riu Rin i van estar extraient-ne el metall. Finalment, però, la van abandonar perquè la consideraven poc productiva… just quan eren a pocs metres de trobar una veta on n’hi havia aproximadament 200 tones.
Un campament per a 3.000 soldats
L’any 2016, un caçador va observar diferències de color en un camp, cosa que indicava que hi podia haver estructures sota la superfície. Les investigacions van revelar que es tractava d’una rasa doble que envoltava un campament militar romà d’unes 8 hectàrees de superfície i amb unes 40 torres de defensa fetes de fusta.
No obstant això, sembla que no es va arribar a completar mai: els 3.000 soldats que hi devien estar acampats probablement dormien en tendes i només hi havia un edifici permanent, un magatzem. A més, les marques de cremades indiquen que, al cap de pocs anys, es va calar foc al campament i va ser abandonat.
Un altre descobriment esclareix el misteri
El misteri que no es va esclarir fins el descobriment d’un campament molt més petit a dos quilòmetres de distància. Aquest, de fet, havia estat excavat una mica a finals del segle XIX. En aquell moment, la troballa de mineral de plata processat va fer pensar que, en aquell indret, hi havia hagut una foneria, una teoria reforçada pel descobriment de fonaments de murs, restes de foc i escòria resultant d’aquest procés.
Ara, però, les noves excavacions han revelat que la foneria era en realitat una torre de defensa d’un petit camp amb 40 soldats i que, com l’altre, va ser incendiat abans d’abandonar-lo. El descobriment d’una moneda encunyada l’any 43, a més, permet posar en context molt millor aquestes estructures i l’ús que se’n devia fer.
Una explotació registrada a l’obra de Tàcit
Els investigadors recorden que, a l’obra de l’historiador romà Tàcit, es parla de com els intents d’extreure plata a la regió van fracassar l’any 47, durant l’època de l’emperador Claudi, a causa de la baixa productivitat de l’explotació. Els arqueòlegs han pogut identificar un sistema de túnels s’atribueixen a aquestes operacions i que, irònicament, que es troben a només uns quants metres d’una veta que contenia prou plata com per ser explotada durant 200 anys amb els mètodes que es feien servir aleshores.
Un fracàs a pocs metres de trobar una fortuna
Els romans, de fet, esperaven aconseguir grans beneficis d’aquesta operació, i és per això que hi havia un campament tan gros per protegir-lo te possibles assalts de les tribus germàniques que hi havia a l’est. Finalment, però, els seus intents no van donar els resultats esperats. Van quedar-se, però, a molt poca distància d’una veta amb 200 tones de plata que van ser descoberta i explotada molts segles més tard, a l’època moderna. Una de les galeries principals de la mina, de fet, passa just per sota d’un túnel excavat pels romans.
