Un equip d’investigadors anglesos està duent a terme un projecte per reconstruir un vaixell anglosaxó de fa 1.400 anys. Fent servir les tècniques originals, el seu objectiu és fer que torni a navegar, tal com havia fet l’original abans de ser emprat com a barca funerària per a un rei guerrer d’Ànglia Oriental que va morir a principis del segle VII.
Una revolució en la comprensió dels anglosaxons
El monarca, que segons la cadena nord-americana CNN podria ser Raedwald, mort l’any 624, va ser col·locat dins la nau, de gairebé 30 metres de llargada, envoltat de tresors, i va ser arrossegat des del riu Deben durant gairebé un quilòmetre abans d’enterrar-lo en un túmul. Les restes van ser descobertes el 1939 juntament amb armes, un casc de guerrer i un munt de tresors, i és només un dels tres enterraments ‘navals’ anglosaxons que s’han trobat mai.
Aquesta troballa, de fet, va suposar una petita revolució en la comprensió dels anglosaxons, mostrant una complexitat cultural, un desenvolupament de l’artesania molt gran i un gran número de relacions comercials amb indrets llunyans. El vaixell en sí, però, no es va conservar, ja que tota la fusta es va podrir, però la marca dels seus llistons i claus van quedar impresos a la fusta, com si fos un plànol.
Reconstrucció de plànols i tecnologies
És gràcies a això, i a les fotografies que se’n van fer abans de tornar a cobrir el túmul abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, que ara un equip liderat per Martin Carver, professor emèrit d’arqueologia de la Universitat de York, i el finançament de l’organització benèfica The Sutton Hoo Ship’s Company, que s’ha iniciat la tasca de reconstruir-lo i reclutar una tripulació per tornar a fer navegar el vaixell pels rius anglesos.
El disseny dels plànols va començar el 2016 i Carver, director de les excavacions entre 1983 i 1992, està supervisant la construcció, que pot arribar a costar 1,75 milions d’euros i que compta amb 70 voluntaris, el més gran dels quals té 90 anys. L’ús de tècniques tradicionals no només inclou la col·locació a mà dels llistons sinó, també, l’elaboració d’aquests amb fusta de roure de la mateixa Ànglia Oriental, tallada a mà fent servir destrals.
Un equip de 40 remers el tornarà a fer navegar
Un cop acabada la construcció, s’espera que es facin les primeres proves al riu durant la primavera de 2024, amb un equip de 40 remers que aprendran i s’entrenaran per moure uns rems de fusta de 5 metres de llargada. Després, entre 2024 i 2029, el vaixell farà tres viatges que resseguiran les zones on es van formar els primers regnes anglesos després que l’Imperi Romà abandonés l’illa de Gran Bretanya. Finalment, el vaixell quedarà exposat, probablement al centre de visitants de Sutton Hoo, on hi ha exposades algunes de les restes del vaixell original.
La construcció d’aquesta nau és un exemple perfecte d’arqueologia experimental, ja que resseguirà tot el procés que va tenir lloc al segle VII i permetrà aproximar-se a com treballaven els antics anglosaxons i, també, a com de difícil era navegar amb aquest tipus de vaixells.
