La batalla de Waterloo, la darrera de les Guerres Napoleòniques, és una de les més famoses de la història i és ben sabut que, en la derrota de l’exèrcit francès, es van perdre desenes de milers de vides tant del bàndol vençut com en el dels vencedors, els anglesos i els prussians. No obstant això, la poca quantitat de restes trobades al camp de batalla fa pensar a un equip d’investigadors que, tot i que no es pot afirmar categòricament i caldria continuar fent recerca, és possible que els ossos de molts d’aquells soldats caiguts fossin venuts com a fertilitzant.

Cercant noves dades de l’època

L’estudi, liderat pel professor Tony Pollard, director del Centre d’Arqueologia de Camps de Batalla de la Universitat de Glasgow (Escòcia), va ser publicat a la revista ‘Journal of Conflict Archaeology’ el passat 18 de juny, 207è aniversari de la batalla. Basant-se en descripcions i dibuixos del camp de batalla fets per persones que van visitar-lo poc després que es produís, fins i tot s’han localitzat els indrets on hi podria haver fosses comunes amb fins a 13.000 cadàvers, però Pollard no creu que siguin allà.

La batalla de Waterloo vista per Clément-Auguste Andrieux
La batalla de Waterloo vista per Clément-Auguste Andrieux

La indústria de la farina d’os

A partir de la dècada de 1820, com a mínim tres articles a diaris parlen de la importació d’ossos humans de camps de batalla europeus per convertir-los en fertilitzant. Després de les Guerres Napoleòniques, el continent s’havia convertit en una gran font d’ossos que podien ser convertits en farina, un tipus de fertilitzant. Segons reconeix el mateix Pollard, el Regne Unit era un dels principals compradors d’aquesta matèria primera.

En el cas de Waterloo, a més, se sap que el turisme de guerra va començar pràcticament en el moment en què es va acabar la batalla, inclosos els saquejadors robant les pertinences dels morts. No seria estrany, doncs, que un ‘exportador’ d’ossos visités Waterloo esperant trobar una mina en les enormes fosses comunes que es van excavar per enterrar les desenes de milers de cadàvers que van quedar estesos.

Panorama del camp de batalla de Waterloo
Panorama del camp de batalla de Waterloo

Un gran projecte per corroborar la profanació

Els investigadors afirmen que és més que probable que les fosses comunes també fossin saquejades i els ossos dels soldats acabessin adobant camps de tot el món, No obstant això, el mateix professor Pollard vol liderar una investigació geofísica de diversos anys de durada per excavar els indrets on es pensa que hi havia hagut fosses comunes. Si els bé potser els morts en van ser trets, haurien de quedar indicis dels enterraments massius.

Tot i això, el que no esperen és trobar gaires restes de soldats. De fet, durant els darrers anys, els únics ossos que s’han trobat van ser un esquelet el 2015, durant la construcció d’un nou museu i un aparcament a l’indret; i el 2019, quan una cama amputada va aparèixer a l’excavació del punt on hi havia hagut el principal hospital de campanya aliat. Més de dos segles després, doncs, potser hi ha una resposta a la pregunta d’on van anar a parar els morts de Waterloo.

Més notícies
D'ençà que Rússia va continuar la invasió d'Ucraïna que va començar el 2014, el número de dofins que apareixen morts a les platges ha augmentat | Uğur Özsandıkçı

El sonar de les naus de guerra pot estar matant els dofins del mar Negre

Aquests aparells inferfereixen en l'ecolocalització dels cetacis, impedint-los navegar
:  - Mobile
Alguns dels cadàvers trobats a la vall del Nil | Wendorf Archives / British Museum

La primera guerra de la història va ser causada per un canvi climàtic

Ho afirmen les anàlisis de 61 cadàvers de més de 13.000 anys d'antiguitat que mostren signes de violència extrema
:  - Mobile
Recreació de soldats romans d'època imperial | Wikimedia Commons

Els arqueòlegs busquen l’indret on Cató va lluitar la batalla d’Empúries

Aquesta derrota dels ibers el 195 a.C. va suposar l'inici de la romanització de Catalunya
:  - Mobile

Localitzen 61 fosses vora un mas que va ser un hospital de campanya durant la batalla de l’Ebre

Els treballs detecten enterraments individuals i col·lectius en un bancal de la zona de Santa Magdalena
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix