En menys de dos anys, entre 1348 i 1349, la Pesta Negra va reduir pràcticament a la meitat la població d’Anglaterra. Tot i que s’han trobat proves de les terribles conseqüències de l’epidèmia a les ciutats, en forma de grans fosses comunes, no ha estat fins ara que s’ha descobert que les poblacions petites també van patir efectes de les mateixes proporcions.
A Thornton Abbey, a Lincolnshire, un equip d’investigadors de la Universitat de Sheffield ha desenterrat un total de quaranta-vuit cadàvers, entre les quals hi ha vint-i-un nens, segons publica la revista ‘Antiquity’. Segons els experts, totes les víctimes van ser enterrades amb pocs dies de diferència, però els monjos del monestir van prendre’s la molèstia d’embolicar cada cadàver en un sudari diferent i de col·locarlos un per un a la fossa.
Per als científics, les víctimes de la Pesta Negra van fugir de les ciutats, on l’epidèmia era omnipresent, i van acabar anant a parar a hospitals i refugis del camp, on van acabar morint igualment. Les anàlisis de les dents d’alguns dels cadàvers trobats han resultat en el descobriment de l’ADN de Yersinia pestis, el patògen que causa la malaltia, i les característiques concretes del bacteri també indiquen que es tracta de la mateixa soca que va afectar Londres.
Les víctimes trobades al monestir tenien entre 1 i 45 anys en el moment de la mort, però gairebé la meitat eren menors d’edat, i tot i que no s’han trobat restes de menors d’un any, els investigadors reconeixen que els cossos menys desenvolupats, amb ossos més tous, podrien haver desaparegut per complet.
