El monument megalític de Stonehenge, una de les construccions antigues més conegudes del món, podria haver estat alçat com un calendari que seguia els moviments del sol al llarg de l’any, segons afirma Timothy Darvill, professor d’arqueologia de la Universitat de Bournemouth (Anglaterra).

Segons les seves investigacions, publicades a la revista ‘Antiquity’, les roques més grans del complex, que té més de 4.000 anys d’antiguitat, són a la posició exacta per marcar un any solar de 365,25 dies. Una durada gairebé igual que la dels anys actuals (365,2425 dies) i un càlcul extraordinàriament precís fins i tot si tenim en compte que, d’aleshores fins ara, la volta de la Terra al Sol s’ha alentit unes 7,2 centèsimes de segon.

Vista general de les restes de Stonehenge | Mark Philpott
Vista general de les restes de Stonehenge | Mark Philpott

El funcionament d’un calendari gegantí

La proposta de Darvill podria posar fi a un dels grans misteris de Stonehenge ja que, tot i que la idea que era un calendari ja havia estat proposada, mai no s’havia explicat prou bé com devia haver funcionat. Per a l’arqueòleg anglès, el monument estava alineat amb el solstici d’hivern de l’Hemisferi Nord (el 22 de desembre), moment en què el Sol surt i es pon més al sud i produeix la nit més llarga i el dia més curt de l’any. A partir d’aquí, el cercle de roques podia haver servit perfectament per comptar els dies i indicar els solsticis i les estacions.

Tot i que ara només en queden 17, el cercle central de Stonehenge havia tingut 30 grans roques que, per a Darvill, marquen mesos de 30 dies. Pels constructors del monument, els anys haurien tingut 12 mesos, fent un total de 360 dies als quals, després, afegien els 5 dies que marcaven els ‘dolmens’ gegantins que hi havia a l’interior del cercle. A l’exterior, a més, hi havia quatre roques, formant un rectangle al voltant del cercle, que marcaven els anys de traspàs.

La teoria de Darvill és reforçada, afirma ell mateix, perquè la majoria de les roques que formen aquesta part del monument megalític van ser col·locades durant el mateix període de temps i no es van moure durant tot el temps que va ser en ús, indicant que podria haver tingut una funció permanent. És possible, a més, que els usuaris de Stonehenge tinguessin pedres més petites per marcar, a l’interior del cercle, el dia, més i any en què es trobaven. Algunes boles de pedra trobades allà, de fet, podrien haver tingut aquesta funció.

Ubicació exacta de Stonehenge | Antiquity
Ubicació exacta de Stonehenge | Antiquity

Una possible connexió egípcia

Segons l’arqueòleg, aquest ús podria haver estat desenvolupat pels antics habitants d’Anglaterra per sí sols o bé influenciat per les religions adoradores del Sol del Mediterrani Oriental, com ara el culte egipci a Ra, ja que els egipcis havien desenvolupat un calendari semblant uns quants segles abans. En qualsevol cas, tot resultarà molt difícil demostrar que la teoria de Darvill és certa, és una aportació interessant a la investigació d’un dels monuments més antics i més fascinants d’Europa.

Nou comentari

Comparteix