Un equip internacional d’investigadors ha aconseguit reconstruir el genoma de l’avantpassat comú més antic de tots els mamífers que es coneixia fins fa ben poc. El seu ADN ancestral, que té uns 200 milions d’anys, podria ajudar molt a entendre l’evolució de tota aquesta classe de vertebrats, entre els quals els humans, i també contribuir als esforços per conservar espècies amenaçades, tal com afirmen els cientiífics en un article publicat a la revista ‘PNAS’.
Comparant 34 espècies
Tots els mamífers que coneixem a dia d’avui descendeixen del Morganucodon, un animal que va viure fa 180 milions d’anys. Fins ara no en sabíem gaire cosa, però ara s’ha pogut saber com estava organitzat el seu genoma gràcies a una reconstrucció per ordinador.
Per dur a terme aquest procés, els investigadors van fer servir les seqüències d’ADN de 32 espècies de mamífers actuals, que representen 23 dels 26 ordres coneguts en què es divideix: humans, ximpanzès, uombats, conills, manatís, vaques domèstiques, rinoceronts, ratpenats, pangolins… A més, també es van fer servir el genoma del pollastre i de l’al·ligàtor xinès com a grups de comparació.
Els elements essencials del genoma d’un mamífer
Gràcies a això, s’ha pogut fer una reconstrucció que mostra que el Morganucodon tenia 19 cromosomes autosòmics i dos cromosomes sexuals, i s’han identificat 1.215 blocs de gens que es repeteixen al mateix cromosoma i en el mateix ordre en totes 32 espècies emprades en l’estudi: els elements essencials del genoma de qualsevol mamífer i que asseguren el desenvolupament normal d’un embrió.
A més, els investigadors han trobat nou cromosomes o fragments de cromosoma en aquest avantpassat dels mamífers que té un ordre de gen igual que els dels ocells moderns. Tot plegat mostra la gran estabilitat evolutiva i l’orientació dels gens als cromosomes durant períodes de temps extraordinàriament llarg, de més de 320 milions d’anys. En canvi, les regions entre aquests grans blocs conservat contenen més seqüències repetitives i són més susceptibles a trencar-se, recordenar-se i a que es dupliquin seqüències, els fenòmens principals que impulsen l’evolució.
Identificant diferències importants
Aquestes reconstruccions de genomes ancestrals, doncs, són molt importants per veure on i per què canvien les pressions selectives en cadascun. Aquest estudi, a més, ha permès establir relacions clares entre la regulació genètica i la conservació d’elements comuns, posant els fonaments per analitzar a fons quin paper ha jugat la selecció natural en l’evolució de l’ADN del que han acabat sent tots els mamífers de la Terra.
De fet, seguint cap endavant els cromosomes ancestrals, els investigadors ja han pogut veure que la velocitat de les variacions diferia entre les diverses famílies de mamífers. Entre els remugants, per exemple, hi va haver una acceleració potent fa 65 milions d’anys, just després de l’extinció dels dinosaures. Així doncs, aquests resultats poden permetre entendre els mecanismes genètics rere les adaptacions que van permetre als mamífers adaptar-se a un planeta canviant i acabar conquerint-lo.
