Els ullals són una característica molt espectacular d’alguns animals com ara els elefants, els senglars, les morses… i són un bé molt preuat per als humans. De fet, són darrere del declivi de moltes d’aquestes espècies, caçades precisament per obtenir-los com a premi o vendre’ls a un mercat negre on són molt valorats. Fora dels mamífers, però, no hi ha cap animal que en tingui, i això que no vans er els primers a desenvolupar-los.

Segons un estudi recent publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’, de fet, aquest tret és anterior, fins i tot, a l’aparició dels dinosaures: els van desenvolupar els dicinodonts, parents i, en alguns casos, avantpassats rèptils dels mamífers actuals. Eren un grup d’animals molt divers, amb mides que van de la d’una rata a la d’un elefant, i van viure entre fa 270 i 200 milions d’anys. Abans de l’aparició dels dinosaures, de fet, eren el grup de vertebrats més gran i divers de la Terra, però tots ells tenien un element comú: un parell d’ullals que sobresortien de la seva mandíbula superior.

Un exemplar mascle d’elefant asiàtic

Per saber exactament com van aparèixer i com van arribar fins als mamífers, els investigadors van haver d’establir la diferència entre un ullal i una dent, un concepte ambigu. Van definir que un ullal s’havia d’estendre a partir de la boca, estar format només de dentina i continuar creixent durant tota la vida de l’animal, fins i tot si pateix desperfectes o es trenca. Les dents, és clar, també estan fetes de dentina, però està cobert d’esmalt, que les fa més resistents, i quan es trenquen no tornen a créixer mai més. Així doncs, estem parlant de dues estratègies evolutives diferents.

Un cop aclarit això, van analitzar 19 fòssils d’ullals de dicinodonts, pertanyents a 10 espècies diferents, examinant com estaven enganxats a la cara i si mostraven un creixement continuat. Així és com van veure que, si alguns tenien ullals de debò, la majoria només tenien dents grans però amb esmalt. A més, també van comprovar que no hi havia una progressió estricta d’un estadi a l’altre sinó que van desenvolupar els ullals de manera diferenciada i en moments també diferents.

Reproducció de tigres de dents de simitarra alimentant-se d'un petit mamut | Mauricio Antón
Reproducció de tigres de dents de simitarra alimentant-se d’un petit mamut | Mauricio Antón

Aquest cas, el de s’anomena evolució convergent –el mateix tret desenvolupat de manera indepenent– no és excepcional. Per desenvolupar els ullals, aquests animals primer necessitaven un lligament flexible entre la dent i la mandíbula i també una ràtio reduïda de recanvi de dents, dues característiques que, a dia d’avui, només tenen els mamífers. Així doncs, els avantpassats dels mamífers també eren els únics que podrien haver evolucionat per tenir-los i, curiosament, ho van fer en moment separats i de manera independent.

Nou comentari