Un parent primigeni de les girafes ha permès descobrir l’origen dels colls llarguíssims d’aquests animals, el seu tret més distintiu. Anomenat Discokeryx xiezhi, va ser desenterrat el 1996 i ha estat àmpliament estudiat des d’aleshores. El darrer treball sobre aquests fòssils, publicat a la revista ‘Science’, revela que tenia el cap i el coll preparats per competir donant-se cops, amb un crani com un casc i l’articulació del coll més complexa que s’ha vist mai en un mamífer.
Un animal misteriós
Al principi, els investigadors no entenien el per què de cap i les vèrtebres cervicals d’aquest girafoide, que va viure fa uns 17 milions d’anys, perquè no havien determinat a quina família de mamífers pertanyia. En fer-ho, van veure que aquestes característiques podien donar moltes pistes sobre l’evolució de les girafes actuals, que han intrigat els científics des de fa més d’un segle.
Resolent un dubte antiquíssim
L’explicació tradicional a per què les girafes tenen el coll tan llarg era que li permetia menjar les fulles més altes dels arbres, on no arriba cap altre animal que no pugui volar. Estudiant el seu comportament, però, els investigadors també van veure que, quan competeixen per les femelles, les girafes mascle fan servir els seus colls, de fins a tres metres de llargada, per lluitar, colpejant amb el cap els colls dels seus rivals. Així, com més llarg és el coll, més forts són els cops i més probabilitats hi ha de ferir greument l’altra girafa.
Així doncs, la girafa mascle amb el coll més llarg ocupa el lloc més alt a l’escala social. Això, combinat amb l’estudi del Discokeryx xiezhi, permet establir una teoria plausible de la seva evolució, el seu comportament a l’hora de lluitar i, també, la competició per l’aliment. Tot i que les característiques de les girafes actuals i els seus parents ancestrals són diferents, les raons per les quals van desenvolupar els seus trets distintius són semblants.
Una família molt diferent
Si els animals que coneixem tenen aquests colls enormes, els Discokeryx xiezhi, que tenien una mida semblant a la d’una ovella, tenien un crani de més de 2,5 centímetres de gruix, amb una base poderosa i uns ossos al coll preparats per absorbir impactes molt forts sense trencar-se. De fet, la seva evolució el va dur a ser l‘animal més ben preparat per aquest tipus de combat, fins i tot més que els bous mesquers.
En conclusió, sembla que el coll de les girafes va evolucionar força ràpidament i amb l’objectiu primari de combatre millor per les femelles. No obstant això, arribar a les fulles més altes dels arbres també devia suposar un benefici addicional difícil d’ignorar. Una nova peça a un trencaclosques evolutiu que té intrigats els especialistes dels dels temps de Charles Darwin.
