Un equip de neurocientífics de la City University of Hong Kong ha anunciat el descobriment d’una petita molècula que pot canviar la manera com tractem la depressió. En un article publicat a ‘Molecular Psychiatry’, els investigadors mostren el resultat dels seus experiments en ratolins, que han aconseguit que s’aturés la formació de records aversius i reduir els símptomes depressius associats a l’estrès, i tot plegat amb una dosi més baixa que la dels fàrmacs que s’han fet servir fins ara.
Un trastorn contra el qual calen més eines
La depressió és un dels trastorns mentals més habituals al món, amb milions de persones afectades. No obstant això, els mètodes convencionals, com ara l’administració de fàrmacs d’efecte retardat i psicoteràpia no sempre donen resultats satisfactoris perquè els antidepressius no sempre compleixen les necessitats dels pacients. Així doncs, feia falta, i de manera urgent, fer avenços significatius en el tractament d’aquest trastorn.
Canvis en la plasticitat de les neurones
En treballs anteriors, s’havia demostrat que l’estrès produeix canvis en la plasticitat de les neurones dels sistemes de codificació de valència, és a dir, els que atribueixen un ‘valor’ a un fet segons si és plaent o si en genera rebuig i que estan molt relacionats amb la depressió, la síndrome d’estrès post-traumàtic i els trastorns per ansietat. A més, també hi ha estudis que apunten que la depessió es relaciona amb una hiperactivitat de l’amígdala per bé que els mecanismes que ho medien no s’entenen gaire.
Estudis sobre com es formen i es codifiquen els records
Els científics responsables d’aquest nou avenç fa temps que s’han centrat en estudiar la formació i la codificació dels records i han fet alguns descobriments molt interessants. Així, per exemple, la colecistocinina (CCK), un neuromodulador clau, és molt important a l’hora d’induïr potenciació a llarg termini (TLP), un augument durador de la força de la comunicació interneuronal, i permetre la formació de records. A més, els receptors de diversos tipus de CCK medien la neuroplasticitat, a més de la formació de records associatius sonors i visuals.
Finalment, altres investigadors havien observat que un antagonista d’aquests receptors impedeix que la CCK i la CCK-B s’hi adhereixin, i en experiments en ratolins es va observar que tenien un efecte antidepressiu. Sabent això, els autors d’aquest nou estudi van pensar podia ser que la CCK ajudés a la formació de records aversius permetent la potenciació a llarg termini a l’amígdala basolateral, una regió vinculada al processament dels pensaments i els records i que, en persones amb depressió, es creu que està desregulada.
Un antagonista que atura la formació de records aversius
Els neurocientífics van posar a prova la seva hipòtesi fent servir diversos mètodes experimentals, inclòs l’entregistrament electrofisiològic ‘in vitro’, la manipulació optogenètica, els canvis en els fàrmacs i el comportament dels ratolins. Amb això, es va poder examinar quin era el paper de la CCK i la CCKBR en la depressió i també que hi ha un antagonista de la CCKBR que es diu YM022 i que aconsegueix impedir la formació de records aversius, si més on en aquests petits rosegadors.
A més, els científics també van dur a terme tests de comportament per veure fins a quin punt era eficaç aquest antagonista, concloent que el tractament amb l’antagonista de la CCKBR tenia l’efecte de reduir els comportaments depressius. A més, ho fa amb unes dosis fins a 3.000 vegades menors a la que necessiten els antidepressius tradicionals, cosa que el fa un candidat perfecte alhora que obre la porta a desenvolupar nous fàrmacs que incideixin directament en les anormalitats de l’amígdala basolateral.
Abans de començar a provar-ne els efectes en humans, però, primer caldrà comprendre els mecanismes d’aquest fàrmac i també quins efectes secundaris pot tenir.
