El primer oxigen que hi va haver a la Terra en la forma en el què el respirem podria haver aparegut gràcies a l’acció dels terratrèmols. Segons un article publicat a la revista ‘PNAS’, aquests moviments sísmics podrien haver esclafat i triturat el quars present a la Terra que, en reaccionar amb l’aigua, haurien alliberat aquest gas, contribuïnt a crear les condicions necessàries perquè evolucionessin els organismes fotosintètics que, al seu torn, van generar la majoria d’oxigen que hi ha a dia d’avui a l’atmosfera del nostre planeta.
La Terra gairebé no tenia oxigen fins que es va produir la Catàstrofe
L’oxigen, actualment, suposa aproximadament un 20% de l’aire de la Terra, i la majoria continua sent produït per plantes i microorganismes. Al principi, però, no era així, ja que al nostre planeta hi havia concentracions molt baixes d’aquest element. No va ser fins fa uns 2.400 milions d’anys, de fet, que la proliferació de microorganismes que feien la fotosíntesi i alliberaven oxigen van provocar l’anomenada Catàstrofe de l’Oxigen, una extinció massiva que, no obstant això, va deixar la Terra a punt perquè es desenvolupessin els éssers vius que coneixem.
L’existència d’antioxidants des d’antic, una pista
El fet que hi hagi enzims antioxidants a tot l’arbre de la vida, però, fa pensar als científics que, abans que passés això, ja hi havia hagut algun avantpassat comú que havia estat exposat a aquest element. És per això que els investigadors responsables d’aquest article van triturar quars i el van exposar a l’aigua en unes condicions químiques semblants a les que hi havia a la Terra primitiva.
Així és com van comprovar que, efectivament, la reacció podia formar no només oxigen molecular (O2) sinó també altres compostos reactius, com ara el peròxid d’hidrogen. Aquestes molècules, de fet, conegudes com a radicals lliures, podrien haver estat molt importants al principi de l’evolució ja que poden danyar tant l’ADN com altres components de les cèl·lules i, per tant, la vida va desenvolupar els primers enzims antioxidants per defensar-se d’aquest perill.
L’exposició a l’oxigen va permetre la supervivència de la vida
Segons els càlculs dels investigadors, els terratrèmols, juntament amb l’erosió i el moviment del gel, va triturar quars i altres minerals silicats que van interactuar amb l’aigua per produir aquestes mateixes molècules d’oxigen fa milers de milions d’anys. De fet, només amb els moviments sísmics, es podria haver creat 100.000 milions de cops més peròxid d’hidrogen del que podrien haver creat totes soles les reaccions atmosfèriques.
Els organismes que es van adaptar a aquesta presència d’oxigen, doncs, van ser els que van poder sobreviure a la Catàstrofe de l’Oxigen, juntament amb els que l’havien provocat.
