L’espurna que va prendre la vida al planeta Terra podria haver estat causada pels llamps i no pas pels meteorits com es creia fins ara. Investigadors de la Universitat de Yale i Leeds han conclòs que els rajos que van assolar la terra durant mil milions d’anys podrien ser els responsables de desbloquejar el fòsfor necessari per a la creació de biomolècules, segons han exposat en un comunicat.
“Aquest treball ens ajuda a comprendre com es pot haver format la vida a la Terra i com encara es podria formar en altres planetes semblants a la Terra“, ha declarat Benjamin Hess, autor principal de l’estudi. La clau de tot plegat rau en el fòsfor.
El fòsfor és un ingredient necessari per a la formació de la vida, però no era fàcilment accessible a la Terra fa milers de milions d’anys. En la seva major part, el fòsfor estava fermament tancat dins de minerals insolubles a la superfície de la Terra. La gran pregunta era: Com va arribar el fòsfor de la Terra a una forma útil per ajudar a crear ADN, ARN i altres biomolècules necessàries per a la vida?
Per cercar aquesta resposta els científics primer es van enfocar en els meteorits. La teoria era que els meteorits que es van estavellar contra el planeta contenien schreibersita, mineral ric en fòsfor, de manera que van crear les condicions idònies per l’aparició de la vida.
Aquesta hipòtesi, però, té un inconvenient: la freqüència. Durant el període en què es creu que la vida va començar, fa entre 3.500 i 4.500 milions d’anys, la freqüència de les col·lisions de meteorits a la Terra va caure en picat.
Però hi va haver una altra font de fòsfor que es troba a l’schreibersita. Segons Hess, aquest mineral també es pot trobar en alguns clots que deixen els llamps en colpejar el terra, altrament anomenats fulgurites.
L’estudi estima que en l’època en què es va iniciar la vida al planeta els llamps eren molt més abundants que en l’actualitat. Aproximadament hi havia entre 1 i 5 mil milions de llamps cada any (en comparació amb aproximadament 560 milions de flaixos a l’any actual). D’aquests primers flaixos, entre 100 i 1.000 milions haurien tocat terra anualment. Tot plegat fa que el fòsfor creat per l’impacte dels llamps fos relativament abundant, fet que sustenta la nova teoria.
