Dues noves teories, publicades a la revista ‘Journal of Ethology’, podrien resoldre el misteri de l’evolució de la reproducció sexual. Aquest mecanisme és un dels enigmes més grans de la vida, especialment perquè, pel seu cost energètic doble, sembla poc eficient.
Dos tipus de reproducció que plantegen moltes preguntes
Al nostre planeta hi ha dos tipus coneguts de reproducció: asexual, on els organismes creen clons d’ells mateixos; i sexual, on els gàmetes de dos individus es fusionen per formar la seva descendència. Tot i que hi ha moltes hipòtesis per explicar forces aspectes del desenvolupament d’aquest segon tipus de reproducció, encara hi ha moltes preguntes per respondre.
La més important, precisament, és la del cost, exponencialment més alt que el de la reproducció asexual. No obstant això, la ‘clonació’ té dos inconvenients respecte la reproducció sexual. D’una banda, l’augment de la diversitat genètica en la descendència i, de l’altre, l’eliminació de mutacions que poden ser perjudicials.
Dues hipòtesis que es complementen
Per posar remei a aquest misteri, dos professors japonesos han proposat i modelat dues hipòtesis que es centren en dues de les grans preguntes de l’evolució de la reproducció sexual: el cost de la meiosi i el cost de produir grans quantitats de gàmetes masculins (els espermatozous). La reproducció sexual pot ser isògama, on els gàmetes masculins i femenins són de la mateixa mida, o anisògama, on els gàmetes gemenins són molt més grans i els masculins molt més petits i nombrosos.
La primera hipòtesi proposada és la de l’“efecte balancí”, que permet que un gran número de mutacions perjudicials s’eliminin. El primer individu que tenia un gen que controlava el sexe, és a dir, que permetia que comencés la meiosi, produïa quatre gàmetes. Només les que tenien aquest gen que controlava el sexe, però, es podien fusionar, cosa que el va establir en la població i va eliminar el cost de la meiosi. A més, totes les mutacions perjudicials desapareixien segons si estaven associades amb el gen que controlava el sexe.
Pel que fa a la segona hipòtesi, es refereix al desenvolupament de l’anisogàmia i es va desenvolupar a partir de la primera hipòtesi. Els científics creuen que, originalment, van aparèixer organismes multicel·lulars amb una generació d’energia cada cop més alta. A partir d’aquí, la mida dels gàmetes va anar augmentant perquè invertir més recursos en gàmetes més grans augmentava les possibilitats de supervivència de la descendència. Després, els gàmetes masculins es van anar encongint per fertilitzar més gàmetes femenins. Aquesta estratègia, a més, no suposa cap cost extra per a les femelles sinó que, de fet, podria haver provocat la seva contraadaptació a la meiosi actual de les femelles, que fa que només tinguin un gàmeta a cada gametòcit.
Una primera passa i molta feina per fer
Si aquestes teories es demostren, la qüestió del “cost doble” del sexe podria quedar resolt. A més, també han presentat la hipòtesi que la primera reproducció sexual, en realitat, la va dur a terme un sol individu, que es va autofertilitzar. En qualsevol cas, però, aquestes teories es troben en un estadi inicial i caldrà continuar treballant-hi per treure l’entrellat a algunes preguntes que es generen a partir d’elles.
