Un paleontòleg ha descobert un indici clau que els humans van arribar a Amèrica molt abans que no es pensava, i ho ha fet ni més ni menys que al pati de cada seva, a l’estat nord-americà de Nou Mèxic. En un article publicat a ‘Frontiers in Ecology & Evolution’, Timothy Rowe confirma que les restes de mamuts de fa 37.000 anys que va trobar havien estat escorxats, apuntant a la presència dels primers pobladors del continent molt abans del que es pensava.
Ossos trencats expressament
Els ossos van ser descoberts el 2013 i pertanyen a una femella de mamut i a una cria. A primer cop d’ull, semblava que l’ullal, el crani destrossat i la resta de fragments que hi havia escampats havien estat trencats expressament i que, per tant, el jaciment podia ser el lloc on els dos animals havien estat escorxats. “No és un indret carismàtic amb un esquelet bonic tombat de costat”, explica Rowe en un comunicat, “però el que tenim és increïble”.
Un treball a fons
Tot i que Rowe és expert en paleontologia de vertebrats i no acostuma a estudiar ni mamuts ni humans primitius, no va poder evitar posar-se a treballar en aquesta troballa. Les excavacions van durar entre 2015 i 2016 i, des d’aleshores, les restes han estat analitzades en profunditat, mostrant que, fa gairebé 40.000 anys, en aquell indret hi va haver un foc i un grup de persones fent servir eines d’os per escorxar dos mamuts.
Els ossos llargs dels animals van ser esmolats com a ganivets improvisats per buidar els mamuts mor
ts i després, amb l’ajuda del foc, van fondre’n el greix. Les marques i fractures de pelar els ossos són ben visibles, i l’anàlisi dels sediments indica que el foc era sostingut i controlat, és a dir, que no era accidental. Els ossos també tenien orificis per on es devia haver extret el greix de les costelles i les vèrtebres, aprofitant fins l’última caloria dels mamuts.
Un nou indici que Amèrica està habitada des de fa moltíssim
Segons el col·lagen dels ossos dels mamuts, els animals van morir entre fa 36.250 i 38.900 anys, en un dels jaciments amb indicis de presència humana més antics que s’han trobar a Amèrica del Nord i que aporta noves dades sobre quan va ser colonitzat el continent. Si durant molt de temps es va creure que els primers habitants van ser els de la cultura Clovis, de fa 16.000 anys, cada vegada hi ha més indicis que els humans hi van arribar moltíssim abans.
De fet, tenint en compte l’indret on van ser trobades aquestes darreres restes, que els ossos tinguin 37.000 anys hauria de voler dir que els humans van arribar a Amèrica (per l’actual Alaska) encara molt abans. Ara, els investigadors volen analitzar a fons el jaciment per mirar de trobar-hi restes d’ADN humà i posar una altra pàgina a la llarga crònica de la història de la nostra espècie.
